Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Amb passió però sense punteria

L'Espanyol falla moltes ocasions a Almeria i suma un punt que el premia poc

D'àrea a àrea amb energia i convicció. Amb les idees clares i aquell punt de passió contagiosa que en els últims partits s'havia perdut. Però sense gol. Un Espanyol impetuós però imprecís de cara a porteria va empatar a zero a Almeria per seguir per sota dels 20 punts que fa dies que reclama la calculadora de Javier Aguirre. El tècnic mexicà va celebrar l'esperit dels seus jugadors, que van començar el partit "amb ganes" i van saber "créixer" amb el pas dels minuts fins a fregar el gol de la victòria. Thievy, en l'últim segon, va fallar una rematada a l'àrea petita que hauria pogut premiar el bon partit periquito. No va ser l'única ocasió, ni la millor. Va ser l'última d'un bon grapat.

De fet, va ser un partit seriós i madur dels blanc-i-blaus, a qui només els va faltar "rematar-lo", com va admetre Aguirre. Repetint la fórmula amb Jhon Córdoba de referència ofensiva i recuperant l'imponent doble pivot amb David López i Víctor Sánchez, l'Espanyol va saltar a l'estadi dels Juegos Mediterráneos amb coratge. Amb potència. Una cavalcada impressionant del davanter colombià que va acabar al travesser va encetar una llista de cinc arribades més que van fer trontollar l'Almeria. Però, entre la seguretat d'Esteban sota els pals i la mala punteria, el marcador es va quedar quiet.

L'acció més clara per moure'l la va tenir l'Almeria, que al minut 23 va trobar-se un innocent penal de Torje sobre Suso després d'un córner picat en curt. Però Verza, que va haver de tirar dos cops a instàncies de l'àrbitre perquè diversos jugadors havien entrat a l'àrea abans d'hora, va enviar als núvols el seu llançament definitiu i va desesperar l'afició local.

Revolucions més baixes

L'ensurt del penal va frenar l'ímpetu visitant, tot i que l'Espanyol no va deixar que li entrés l'habitual fase de destensió i va insistir en la seva pressió agressiva i la seva ràpida sortida al contraatac. Els homes d'Aguirre van mantenir-se sempre ben replegats, esforçant-se per protegir Kiko Casilla de cada centrada lateral andalusa. Senzillesa i solidaritat defensiva van ser la recepta per tornar a deixar la porteria a zero, la missió que els jugadors havien repetit durant la setmana que era determinant recuperar després de cinc partits recollint la pilota, com a mínim, un cop de dins la xarxa.

La segona meitat va seguir oferint un partit trencat, d'anades i vingudes, de pur desplegament físic.

L'Espanyol va rondar més l'àrea rival però va seguir pecant de certa precipitació en els últims metres. Aguirre va moure fitxa i va buscar més pausa i qualitat per desbordar amb l'entrada de Lanza per Torje, però també va quedar-se a un pam del gol en una falta que va fregar l'escaire. La velocitat de Thievy, substitut d'un esgotat Córdoba a un quart d'hora per al final, no va tenir prou marge per fer mal, com tampoc la visió d'Álex Fernández entre línies.

"Tenim set jugadors que l'any passat estaven a Segona [en van acabar cinc sobre la gespa] i tothom està donant la cara", va concloure Aguirre per posar context al punt sumat ahir. Lamentant-lo, però, alhora, celebrant-lo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF