Misc 19/08/2013

Tata obre el calaix del millor Barça

L'equip goleja amb pressió i profunditat

i
Natalia Arroyo
2 min

Res servirà si no hi ha continuïtat. Però l'exhibició del Barça ahir contra el Llevant, a qui va esclafar en 20 minuts, va servir per constatar les intencions de Tata Martino, com ja havia passat contra el Santos el dia del Gamper. El tècnic argentí segueix agitant les peces blaugranes per treure'ls el suc que, en diferents moments de les últimes cinc temporades, han anat donant. Ahir no va veure's -ni sembla que s'hagi de veure durant l'any- cap nou Barça. Es va veure el millor resum del Barça que ja existia, del que s'havia amagat al calaix. Per saturació mental, per desgast físic. Per comoditat.

Un pas endavant en la pèrdua

Va ser el Barça dels tres segons. El que potser permetia la primera passada del rival, però no deixava espais per a la sortida al contraatac del rival. El Llevant va ser incapaç de sortir del seu camp perquè el Barça el va arraconar de manera ferotge. El blaugrana més pròxim a la pilota en el moment de la pèrdua va córrer a ofegar l'adversari i els companys van taponar les primeres línies de passada. Tot l'equip va fer un pas endavant. Decidit. Convençut. Renovat. L'anticipació de Mascherano en l'1-0, al minut 2, va produir-se a gairebé 70 metres de la porteria de Valdés. El 3-0, amb Messi pressionant al córner, també va ensenyar aquesta fam apassionada que el Tata sembla que ha transmès de nou.

Mobilitat i verticalitat

El Barça va estar àgil i fresc. La part pràctica d'assegurar-se la victòria la tenia resolta ja als deu minuts de joc i això el va alliberar. L'equip va ser un bloc inquiet i molt dinàmic. Els extrems van moure's en ruptura però també van ocupar carrils interiors per sumar-se al desequilibri de Messi, sincronitzats a la perfecció amb els laterals per assegurar-se que, sempre, algú donés màxima amplitud i obrís el camp. Els interiors van ser base prop de Busquets i van trepitjar àrea, fent d'ascensor vertical. Apareixent i desapareixent. Cesc va gaudir de l'omnipresència que necessita tenir i va fer una assistència brillant amb el pit en el 2-0.

El més simptomàtic de la seguretat amb què va tornar a jugar el Barça va ser la comoditat amb què va acceptar la passada llarga com a recurs habitual. Xavi va aprofitar la seva visió de joc per assistir Pedro (4-0) i Alexis quan li oferien moviments en ruptura, una acció que, amb l'equip menys agressiu, preferia censurar-se per por a la transició.

Va ser un Barça intens. Alegre. Voraç. I cruel, com en l'acció del 7-0 contra un Llevant mort. Va ser una exhibició. I amb Neymar, Iniesta i Tello a la banqueta.

stats