Misc 23/12/2013

Reforçar confiances, tapar inseguretats

El Barça aprofita l'estat de gràcia de Pedro, Cesc i Iniesta per silenciar minuts erràtics

i
Natalia Arroyo
2 min

Un equip és un joc simfònic i fluid, és un gol aïllat, és una errada greu i són les seves conseqüències. Un equip és un domini absolut i una golejada. Un equip és una remuntada amb to desesperat i reivindicatiu. Un equip és, sobretot, l'equilibri entre les seves fortaleses i les seves debilitats. Entre els seus jugadors més en forma i els que dubten, trontollen o no hi van del tot.

Ahir el Barça va ser un equip amb estones de tot. Un equip que es va veure contra les cordes quan al quart d'hora de joc perdia per dos gols a Getafe després d'uns minuts confosos. El retorn d'Alves al lateral va convertir la banda dreta en una autopista sense control. El brasiler, amb ganes d'agradar, va pujar sempre, alguns cops sense criteri, aprofitant que Alexis abandonava el carril exterior per ocupar el centre que desocupava Cesc, fals nou. Les seves anades i vingudes van generar poques solucions ofensives al Barça i van obrir el camí al Getafe perquè sumés efectius en la transició.

A la contra, l'equip de Luis García va fer molt de mal al Barça en uns primers 20 minuts impecables. El davanter Ciprian Marica buscava les pessigolles a Piqué i Mascherano pel centre i els impedia anar a la cobertura lateral per cobrir l'esquena a Alves i Jordi Alba. El de l'Hospitalet va controlar millor Pedro León, però Lafita va esmunyir-se constantment i va destapar la versió menys activa d'Alves. El Barça va patir i la seva defensa va bascular i es va replegar de manera deficient, com marca la desafortunada acció de l'1-0 i l'apatia dels marcatges en el 2-0.

Dubtes i autoestimes

Mascherano viu dies de pànic al centre de la defensa. Com si de cop i volta ja no es veiés capaç de ser central. Els seus dubtes al darrere van desestabilitzar el Barça durant uns minuts, fins que Iniesta, a base de conduccions intuïtives, va empènyer endavant l'equip, agrupant les línies estratègicament. El manxec va esperar que Busquets avancés i ajuntés l'equip al voltant de la pilota, va activar la pujada de Jordi Alba en sincronia amb els desmarcatges diagonals de Pedro i va revitalitzar un triangle mòbil amb Sergi Roberto i Cesc per dins.

Sota la seva direcció, l'equip va trobar les combinacions curtes que li tornaven a donar el domini. Les pèrdues de pilota van deixar de ser dramàtiques perquè el Getafe es va veure enfonsat a la seva àrea, massa lluny per amenaçar l'esquena de ningú. Van aparèixer les ocasions. La profunditat de Pedro, la seva interpretació espacial, el seu toc delicat en el remat. El 2-3 va desfer les pors i va donar consistència a un Barça incontestable que va canviar els ensurts pels encerts.

stats