24/03/2017

Una novel·la històrica

3 min

Aquest any fa cent anys de l’arribada a Montserrat de l’únic quadre de Caravaggio que hi ha a Catalunya. Representa sant Jeroni i el podem relacionar amb un altre que hi ha a la Galleria Borghese de Roma o amb un altre que hi ha a la catedral de La Valletta, a Malta. Sempre el cos mig nu del traductor de la Bíblia al llatí, mig embolcallat amb un drap vermell. Pells resseques i arrugues. Tant el de la Borghese com el de Malta escriuen. Se suposa que Caravaggio els va representar traduint la Bíblia. El de Montserrat fa penitència. Té una pedra a la mà i es colpeja el pit. Fins fa poc, aquesta pedra estava amagada sota brutícia i vernissos revellits. Però en la darrera restauració va aparèixer, cosa que va servir per confirmar la seva autenticitat, perquè una descripció antiga del quadre parlava de la pedra i fins llavors la pedra no hi era…

El quadre va arribar a Montserrat el 1917. Però ja feia un parell d’anys que el tenia, a Roma, el famós pare Ubach, que l’havia comprat en una subhasta. Però el pare Ubach no va comprar un Caravaggio, sinó un sant Jeroni. La història d’aquest quadre és una mica novel·lesca, com és del tot novel·lesca la vida del seu autor. M’estranya que en un país com el nostre, tan abocat darrerament a la novel·la històrica, ningú no hagi escrit la novel·la d’aquest Caravaggio.

Aquests dies passats que he estat a Roma, per veure si em treia de sobre aquest cansament de Catalunya que m’aclapara, em vaig divertir pensant aquesta novel·la. En una primera part, començaria amb l’arribada a Roma del pintor, parlaria dels seus inicis, els seus protectors. Hi parlaria sobretot del cardenal Scipione Borghese, que li va encarregar el sant Jeroni que es conserva en aquella seva vil·la plena de tresors. Faria un capítol, com a mínim, sobre el sant Jeroni de Malta, en el qual parlaria de la fugida de Caravaggio, acusat d’assassinat en una baralla prop de la Piazza Navona. Precisament en aquesta fugida, Caravaggio coneix Ippolito Malaspina, cavaller de l’Orde de Sant Joan. En la meva novel·la, i això és real, Malaspina és parent d’Ottavio Costa, que tenia aquell meravellós quadre titulat Giuditta e Oloferne, ara al palau Barberini, i altres de l’època romana de Caravaggio. Bé, el cas és que, sempre en la meva novel·la, Malaspina encarrega a Caravaggio, a qui tracta a Malta, un sant Jeroni com el del cardenal Borghese, destinat a la catedral de l’illa, i semblant a un altre que ha vist a Roma, el nostre. No em negaran que els escenaris d’aquesta primera part de la novel·la són seductors. La Roma convulsa dels carrerons populars, de Campo dei Fiori i dels voltants del Panteó, de Piazza Navona, la Sapienza i Sant’Eustachio. I el Mediterrani de Sicília, on també va pintar Caravaggio, i de Malta. I la seva relació amb cardenals i cavallers de l’Orde de Malta.

A la segona part de la novel·la ens situaríem a començaments del segle vint. L’any 1915, en plena Primera Guerra Mundial, el nostre Sant Jeroni penitent, després de ves a saber quines vicissituds que li haurien fet perdre l’autor, i amb la ruïna de moltes famílies poderoses, apareix en una subhasta romana. En aquells temps, l’abat Marcet comprava pintures antigues per decorar les parets del monestir. El pare Ubach, que vivia a Roma, estava a l’aguait de les ofertes dels antiquaris i reservava el que li semblava d’interès. I, un cop a l’any, quan l’abat Marcet anava a Roma, confirmava la compra. En la meva novel·la, però, el pare Ubach, assistint a una subhasta, s’enamora d’aquell quadre perquè és un sant Jeroni i el compra. I el té un parell d’anys a la seva cel·la de Sant’Anselmo, dalt de l’Aventí, davant per davant de l’estranya capella dels cavallers de Malta, remodelada per Piranesi. Aquí l’escenari també és ben novel·lesc, com em concediran: la Roma de la Primera Guerra Mundial, amb els seus poderosos arruïnats i la carestia i el desordre que aviat propiciarà el feixisme. L’any 1917 aquell quadre pietós va arribar a Montserrat, on, com tants d’altres comprats a Roma i a Nàpols, era d’autor desconegut. Fins que, el 1943, Roberto Longhi, el gran historiador de l’art, mestre de Bassani i de Pasolini, en plena Segona Guerra Mundial, el va atribuir a Caravaggio. L’amistat de Mussolini i Franco va facilitar la visita de Longhi a Montserrat, sempre segons la meva novel·la. I així el quadre, arribat en plena Primera Guerra, troba la seva veritat en plena Segona Guerra Mundial. No em diran que tot plegat no és fascinant…

stats