16/08/2018

Silencis on hi hauria d'haver paraules

4 min

Metge, exconsellera de Justícia i d'InteriorQuan em parlen d’indrets del nostre país penso en els seus paisatges o en els seus monuments, però, sovint, les meves responsabilitats passades fan que no pugui evitar el record d’uns aiguats, la importància d’un incendi o les víctimes de la fúria humana. Conec i gaudeixo dels replecs que converteixen en característics els paisatges de la nostra terra, i haver dedicat una etapa de la meva vida a combatre el crim i a parlar dels límits de la llibertat quan es viu en col·lectivitat no m’ha fet menys entusiasta de l’amistat, de les persones generoses, dels paisatges plens de llum ni dels professionals de feines difícils. La societat s’ha fet més complexa, més complicada, i les formes en què s’expressa el mal són incommensurables i no sempre ben definides. Per això ens calen professionals que analitzin i ens alertin dels riscos i que intentin evitar que en siguem víctimes; professionals que gestionin la desfeta quan no ha estat possible evitar els riscos, que és sovint, molt més sovint del que voldríem. Aquests professionals no apareixen per generació espontània, ni s’organitzen de manera eficient per voluntarisme. Hi ha d’haver poders públics que valorin la importància de la seguretat pública.

Quan camino per la Rambla de Barcelona no puc evitar pensar en el canvi dràstic que va suposar l’atemptat de Niça, fa dos anys, on es va utilitzar per primer cop un vehicle per sembrar el terror. Barcelona, Cambrils i Alcanar van suposar un pas més. No els va sortir bé, però van captar l’atenció de tots els analistes amb la intenció de fer servir l’explosiu de fabricació casolana TATP.

L'Estat Islàmic ha perdut el seu control territorial però milers de joves que va captar recorren el món havent après tècniques mortíferes. En el darrer mes han provocat més de cent trenta atemptats amb més d’un miler de víctimes. Ens costa molt més entendre-ho quan els que han estat entrenats per degollar i per exercir violències extremes han estat educats a Occident. Ara sabem que hi pot haver falsos imams, fanàtics camuflats que vessen odi i l'encomanen als joves.

M’he mantingut atenta als missatges dels poders públics, sabent que sobre aquestes matèries mai ho expliquen tot perquè una part de la capacitat d’inhibició del potencial destructiu del crim organitzat i del terrorisme consisteix a aconseguir que no sàpiguen el que sabem. El més decebedor han estat la manca de missatges i la disputa maldestra i injusta entre cossos policials que alguns responsables polítics han incentivat.

La policia de la Generalitat és un model inusual de naixement d’un servei públic de seguretat pública. Va emergir amb força l’any 1994. No és la primera vegada que escric sobre la poca importància política que es va donar a un dels fets més importants d’assoliment de poder polític per a Catalunya: els Mossos d’Esquadra com a policia integral, un cos que anava creixent amb policies vocacionals i extraordinàriament formats. El món municipal volia que assumís només el que els era antipàtic. L’Estat buscava matisos i trobava entrebancs on no hi eren. I Catalunya endins, la discussió partidista apagava la grandesa de crear un cos de policia de bell nou, basat en principis de democràcies avançades.

El cos policial que es desplegava havia de ser el receptor d’informació i intel·ligència policial. I ho ha estat, encara que els processos de coordinació i de compartir informació no han estat tan curosos com hauria desitjat. Dos elements han estat cabdals en aquest procés: l’actitud proactiva dels membres que componen el cos, i el redactat, defensa i assoliment del nou horitzó que plantejava l’Estatut d’Autonomia del 2006. Així com en matèria d’organització del poder judicial, el recurs del PP i la sentència del Tribunal Constitucional van desbastir la major part del projecte, en matèria de seguretat la sentència va ratificar que l’àmbit d’actuació dels Mossos és tot el territori de Catalunya i que la policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, els corresponen.

La Junta de Seguretat, a partir d’aleshores presidida per la Generalitat, s’ha de responsabilitzar del bescanvi d’informació en l’àmbit internacional. No us entretindré parlant de les comissions i subcomissions, perquè si no han estat eficients, corresponia als responsables polítics fer complir els diferents acords de les Juntes de Seguretat. Certament, els criteris de col·laboració i auxili en matèria terrorista i en l’àmbit internacional han de ser més clars i àgils, ja que el ventall delictiu evoluciona ràpidament i el crim no pot esperar les comissions i subcomissions.

És de qüestions com aquestes que m’hauria agradat sentir posicionaments clars, sòlids i respectuosos amb les competències que l’Estatut atorga als Mossos d’Esquadra, basats en la lleialtat demostrada durant anys. No hi ha un precedent similar. Creixien i aprenien. Aprenien i havien de demostrar davant el poder judicial la capacitat obtinguda, amb pocs anys i un nombre limitat de casos. Ara això està més que demostrat i és hora que es faci palès que la cultura policial que regia el redactat de la llei de forces i cossos de seguretat del 1986 no estava feta de paraules buides.

L’actuació dels professionals d’emergències va ser ràpida, la vinculació amb Alcanar li va donar una dimensió inesperada. Els assassins volien passar a la història i no van amagar les seves identitats. No sempre es pot informar amb celeritat de l’autoria d’uns crims, per tant, caldrà seguir defensant la difícil tasca dels Mossos d’Esquadra quan els resultats no siguin tan immediats.

Abans d’escriure aquest article he tornat a la Rambla de Barcelona. Ho he fet moltes vegades durant aquest darrer any; ho vaig fer la matinada del 18 d’agost per percebre el silenci de l’esglai. Si de mi depengués, el record a les víctimes seria alguna instal·lació minimalista i no hauria pensat en una trobada de càrrecs públics, als quals exigeixo des d’aquestes pàgines que posin fi a les indefinicions i ens transmetin la seguretat necessària: els experts assenyalen que l’organització creada per Bin Laden reagrupa forces al Sahel i que els mujahidins seguiran desestabilitzant la seguretat de tots.

stats