Retrat d'una societat esclavitzada, salvatge i ignorant
L'escriptura no es pot separar de la vida. Per això Toni Morrison es dedica a crear històries "des de la negritud", com diu. L'autora nord-americana escriu a partir dels seus orígens, l'Ohio en l'Amèrica de la dècada dels 30, quan la lluita pels drets civils no era ni tan sols un somni. Cadascuna de les seves novel·les neix de la condició de dona negra i pobra. Amb el Nobel de literatura, Morrison va aconseguir la notorietat indispensable per ser escoltada. I d'aquesta manera, gràcies al guardó, els lectors hem pogut sentir tots els que no tenen veu.
El retorn no és l'excepció dins la carrera literària de Morrison. Més curta que Beloved o Song of Solomon , condensada, si es vol, despullada d'artificis, la novel·la és un text sobre l'acceptació d'un mateix. Un veterà de la guerra de Corea ha de tornar al poble on va néixer per salvar la seva germana malalta. Aquest senzill argument serveix per plantejar la lluita d'un home vers la societat i contra ell mateix. Per a Frank Money, emprendre el camí cap a casa significa creuar un altre camp de batalla tan dur i desolador com qualsevol guerra. El protagonista ha d'acceptar que s'ha jugat la vida per una Amèrica que a la dècada dels 50 no el veu ni com a home. Morrison ens explica, a través de situacions quotidianes, la marginació amb què conviuen els afroamericans. Desprotegit de qualsevol dret, el Frank té prohibit l'accés als banys d'una gasolinera, no se'l permet seure en un bar i, acostumat als maltractaments continus, considera que demanar ajuda a la policia és un suïcidi.
La discriminació racial de la societat nord-americana no és l'única batalla que ha de vèncer el veterà de guerra. Ha de lluitar contra la pròpia por, la manca de fe, la metzina de l'alcohol i les pròpies mentides. A partir d'experiències viscudes, algunes terrorífiques, coneixem els fantasmes que amenacen el personatge del Frank. Morrison ens parla d'una societat esclavitzada, salvatge, ignorant. I també d'un poble a qui se li ha arrencat la dignitat. "Dormir no era per somiar; era per reunir forces per l'endemà", escup l'autora a la novel·la. El treball al camp esborra tot traç humà, els homes són gairebé animals.
Tot i la duresa de l'argument, la història està plena d'esperança en la vida. Morrison no construeix el discurs ensucrat ni tampoc maniqueu de la pel·lícula Imitació a la vida , de Douglas Sirk. En aquesta travessia de retorn a casa, la bellesa del paisatge i el gust per la vida es barregen amb la misèria humana a través de les descripcions suggerents: "Semblava tan fort. Tan bonic. Ferit just al bell mig, però viu i sa."
La família és un nucli essencial a la novel·la, però no en el sentit dels vincles que es creen per la sang, sinó com a creadora de comunitat. Egoistes i absents, els familiars del Frank reforcen encara més la soledat del personatge. Tornar a casa no significa només el retrobament amb els altres, sinó fer les paus amb un mateix i el món que l'ha vist néixer. Quan Morrison descriu les dones de la novel·la, la lluita per l'existència agafa un altra dimensió, l'enemic no és només a fora, campa dins d'elles.
Víctima dels experiments mèdics d'un metge blanc, la Cee, germana del Frank, representa un gènere a qui se li ha robat l'autoestima, se l'ha fet creure insignificant. Morrison aprofita el personatge per plantejar-se qüestions que no han deixat de ser d'actualitat. Per boca d'un altre personatge femení, l'escriptora aprofita per deixar anar un discurs: "Mira't. Ets lliure. Res ni ningú no està obligat a salvar-te, excepte tu mateixa. Sembra la teva terra. Ets jove i dona, i totes dues coses comporten limitacions greus, però també ets una persona". Que un altre decideixi qui és la Cee o com ha de viure, "això és esclavitud" per a l'autora. El compromís social d' El retorn és d'una gran modernitat. L'autora parla de respecte propi i d'una dignitat humana que comença pel fet d'existir. Per això no calen marit, ni fills ni estudis.
Morrison dibuixa un edifici literari a favor dels drets civils en contra de la discriminació racial, la igualtat de les dones i la dignitat dels éssers humans. Encara avui algú l'ha d'apuntalar.
