23/06/2013

"La marca Garraf no ven"

4 min

BarcelonaOn és el Garraf? Què té? És una terra plena d'oportunitats entre Barcelona i Tarragona, però no ha sabut escoltar-se i reivindicar-se com a comarca. La formen sis municipis que han caminat sols durant molts anys sense pensar en la ciutat veïna i ara s'adonen que han fet tard per promocionar la marca Garraf. Per analitzar els seus reptes, l'Ara TV ha reunit Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú; Bernat Deltell, periodista; Valentí Mongay, restaurador i president de Slow Food Garraf, i Xavier Cardona, president de l'Associació d'Empresaris de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

No hi ha sentiment de pertinença a la comarca, assegura el periodista Bernat Deltell. "Jo sóc de Vilanova i la Geltrú i sempre he defensat abans la ciutat que la marca Garraf, perquè no ven". Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, explica que és ara quan creuen que girar l'esquena a Sitges és un problema, abans no els calia treballar conjuntament. "Ens vam equivocar pensant que no ens necessitàvem i ara molts ciutadans del nostre país no saben situar el Garraf al mapa". Lloveras és la primera alcaldessa de Vilanova i la Geltrú disposada a aprofitar l'atracció de Sitges i de la costa de Barcelona per promocionar la capital.

Què volem ser?

El model econòmic de la comarca canvia segons el municipi. Sitges es fonamenta gràcies al turisme i Vilanova i la Geltrú durant molts anys va viure de la indústria i després va pujar al carro del boom immobiliari. Per aquest motiu, ara ha de buscar un nou model de creixement.

El turisme? Segons Valentí Mongay, restaurador, ha de ser la gran aposta de la comarca: "Hem de saber aprofitar l'empenta de la marca Barcelona". En la mateixa línia, Neus Lloveras defensa que el futur de la ciutat passa pel turisme. "Hi arribem tard, però no cometrem els errors d'altres ciutats que fa anys que tenen aquesta aposta", avisa. L'alcaldessa vol un model de turisme de qualitat, que protegeixi la cultura i fomenti el coneixement i el comerç.

El sector industrial representa un 12% a la comarca. Revifar-lo no serà possible, segons Xavier Cardona, president de l'Associació d'Empresaris de l'Alt i el Baix Penedès i Garraf (ADEG), fins que no circuli el crèdit a les empreses. El comerç suposa un 22% de l'activitat econòmica, la majoria del qual és franquiciat, explica Cardona, i, per tant, tampoc està prou arrelat al territori.

Quin turisme volem? Aquesta és la pregunta que es fa el periodista Bernat Deltell, perquè assegura que el Garraf ja ha perdut el tren a l'hora d'apostar per un turisme de qualitat més enllà del sol i la platja. "La cultura no s'ha explotat bé, el llegat modernista a Sitges no es coneix prou", critica Deltell. I afegeix que no està d'acord que el futur de Vilanova i la Geltrú sigui el turisme. "No podem oblidar la indústria i la pesca", apunta.

El port de Vilanova i la Geltrú és el segon port de Catalunya en captures, després del de Sant Carles de la Ràpita. "El peix hauria de ser el gran subjecte de la restauració del Garraf i ara no ho és", diu Xavier Cardona. La marca del peix de Vilanova i la Geltrú no s'està gestionant bé, segons el propietari del restaurant La Salseta de Sitges, Valentí Mongay: "Jo no venc peix amb la marca Vilanova, només es fa promoció de la gamba". L'alcaldessa de la capital fa bandera de l'impacte econòmic que té el port de Vilanova i la Geltrú: "No només hem de pensar en el turisme, també en la indústria marítima". També fa autocrítica i admet que s'ha de fer més promoció del peix per posicionar la marca al mercat.

Les comunicacions

"Més de 12 euros és el que em costa anar i tornar del Garraf a Barcelona -diu Bernat Deltell-; estem castigats pel peatge abusiu de l'autopista C-32, que ja fa anys que està amortitzat". Un greuge comparatiu és el que viu la comarca, segons Xavier Cardona, perquè els vehicles de gran tonatge no tenen alternativa a l'autopista ni, per tant, al peatge.

Neus Lloveras, alcaldessa de la capital, es mostra optimista en aquest sentit i en relació amb la conselleria de Territori i Sostenibilitat: "Després de molts anys lluitant, ja ho veuen com una prioritat i estem avançant bé, ja no només són paraules, comencem a tenir números sobre la taula". Però aquestes paraules d'optimisme de l'alcaldessa no generen confiança a Bernat Deltell, que reclama resultats: "Fa més de 15 anys que sento aquest discurs i cada any van apujant el preu del peatge".

El Gran Penedès

El Garraf neix el 1936 de la partició del Penedès i esdevé "una comarca artificial", segons Bernat Deltell. Creu que retornar als orígens i formar part del Gran Penedès seria la solució. "Hem estat més temps junts que separats", afirma Valentí Mongay, que assegura que posar-se d'acord amb l'Alt i el Baix Penedès seria un bon futur per al Garraf.

La interacció entre les tres comarques veïnes és més fluida que mai, segons l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Però el president de l'ADEG li critica que, si és així, no s'està fent visible ni notori per als residents.

En els últims anys, el Garraf ha esdevingut per a molts una comarca dormitori. Per aquest motiu, els garrafencs reclamen un projecte comú amb l'Alt i el Baix Penedès per poder reivindicar-se comarcalment i fugir de la imatge de ciutats dormitori.

El repte final que proposa l'alcaldessa Neus Lloveras és que el Garraf sigui la porta al Mediterrani de la Catalunya Central. Però per aconseguir-ho és indispensable que els garrafencs projectin el seu futur a la comarca i tinguin identitat pròpia.

stats