Parlar clar no ha de ser notícia

Per què és notícia escoltar al Congrés el que es diu al carrer? Per què la franquesa i contundència d'Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, és un esdeveniment l'endemà? Per què el Congrés i el Parlament no estableixen mecanismes per escoltar veus que no responguin a disciplines i estratègies de partit? Per què aquest discurs és encara excepcional en la interlocució política? Per què ens causa sorpresa que una persona que viu el dia a dia dels milers d'execucions hipotecàries i el drama dels desnonaments no apliqui diplomàcia parlamentària quan té l'oportunitat d'adreçar-se a qui té responsabilitats? Per què la política no abandona el floret i tradueix la indignació en lleis que els tornin a connectar amb el carrer?