Memòria dels indecisos

Per què encara necessitem els concerts de Lluís Llach del 1985 i del 2007? En aquell Camp Nou 103.000 persones van cantar Que tinguem sort . Quan es va acomiadar a Verges, Llach ens la va recordar. I ara ens convé retrobar aquella lletra. Ens conjura perquè els adéus que decidim, individuals o col·lectius, siguin generosos amb els que deixem i permetin construir una millor convivència. Llach és part de la memòria dels nostres anhels col·lectius, de tots aquells ulls pintats , marcats per la lluita. I és la memòria també dels indecisos, perquè encara no sabem si volem un dia net i clar.