19/02/2012

Les últimes voluntats de 'House'

2 min

Dijous, per fi, vam recuperar a Cuatro la vuitena temporada de House . I el pitjor de tot és que, ara sí, és l'última. Arrenca amb Gregory House tancat a la presó, gairebé com un autocàstig per no haver sabut redreçar la seva relació amb la Cuddy. Descobrim un House tip d'ell mateix però obligat a rendibilitzar al màxim el seu potencial i el seu do mèdic: a la presó hi ha la llei del més fort. No és el House prepotent i sobrat que es movia per l'hospital castigant els altres. És el House amb els cinc sentits alerta, amoïnat per sortir viu i lluitant contra la seva pròpia addicció. Allà hi coneixerà la Dra. Jessica Adams, que apunta maneres per convertir-se en una bona deixeble i que viu amb gust la medicina límit del metge protagonista. Hem perdut la directora del Princeton, Lisa Cuddy (francament no em sembla pas tan important), i el nou repte serà descobrir com es relaciona House amb el successor del càrrec, l'alumne i neuròleg Foreman. Ara l'aprenent mana el professor, i el nou director sap perfectament que necessita el talent del mestre per mantenir el prestigi mèdic de l'hospital.

Tot i que algunes trames tenen un punt forçat i que House insisteix que "la gent no canvia", la sèrie no es fa repetitiva i anem descobrint com evoluciona el metge. Es comença a intuir un House més metafísic, amb ganes de deixar la medicina per dedicar-se a investigar les teories sobre la matèria fosca i estudiar el funcionament de l'Univers. Però House és la seva pròpia víctima, atrapat en un do. House és esclau dels reptes mèdics. És el protagonista d'una sèrie de la qual ell mateix no voldria formar-ne part, però les circumstàncies l'hi obliguen. És admirable com una sèrie que parteix d'una trama tan prima (un metge que diagnostica malalties impossibles a pacients desnonats) sigui capaç de resistir el desgast de vuit temporades amb un guió tan digne. Segurament és perquè House no parla de malalties sinó de les misèries humanes. Veurem com acaben les seves.

stats