Els ulls de la guerra

Dissabte a La 2 oferien Los ojos de la guerra , de Roberto Lozano. Encara es pot recuperar de la web de RTVE. El documental recull els testimonis de diversos corresponsals de guerra en actiu i d'altres periodistes que s'han dedicat al mateix en el passat. Gervasio Sánchez, David Beriain, Pérez Reverte, Ramon Lobo, Rosa Maria Calaf... Molts conflictes i diverses generacions. Més enllà de les vivències personals de cadascú, Los ojos de la guerra intenta acostar-se a l'essència de la guerra a l'hora d'informar-ne i explicar on rau la crisi del reporterisme. És un documental que et deixa una idea global molt clara del que volen transmetre i, a la vegada, et graven a la memòria frases demolidores sobre la condició humana. És possible que el reportatge tingui més valor per als espectadors del gremi periodístic, per totes les reflexions que tenen a veure amb l'ofici. Especialment per com s'expliquen determinats dilemes a l'hora d'informar, quan has de qüestionar el paper de soldats que t'estan protegint la vida. O com el mercantilisme del periodisme ha canviat el reporterisme. "Si entres sis vegades al dia en directe per una televisió ja no pots treballar, ja no pots buscar informació", lamenta Reverte. Però els espectadors aliens a la professió descobriran una anàlisi col·lectiva sobre la condició humana. I una reflexió sobre com la guerra modifica l'ànima. El documental ens parla d'una manera d'observar el dolor propi i l'aliè, de conèixer els límits de la personalitat, d'entendre on acaba l'ésser humà i comença el fill de puta, de la importància de diferenciar els turistes de la imatge dels documentalistes d'històries. Los ojos de la guerra intenta proporcionar a l'espectador una dosi concentrada d'esperit crític. Però el més emocionant és veure que tots els reporters, fins i tot en les situacions més límit, demostren amb naturalitat que s'han posat en el lloc de l'altre.