Un torero a la família

Cuatro ha estrenat un altre reality show : Padres lejanos . És la perillosa suma (prepareu-vos) d' Hermano mayor més Gran Hermano més Supervivientes més Callejeros . El torero Manuel Díaz, el Cordobés (una elecció surrealista), s'emporta a la Patagònia un grup de joves delinqüents, violents i addictes a alguna substància a fer una travessia en cavall per transportar dues-centes cinquanta vaques. Els acompanyen els pares o les mares de les criatures, que tenen un passat tan fotut com el futur dels seus fills. Dones que han sortit de la presó, mares amb antecedents de prostitució, pares ionquis o senzillament desapareguts. L'organització del programa pensa fer tot el possible perquè els espectadors ens creguem que una aventura de cowboys solucionarà els problemes d'agressivitat, exclusió social i desestructuració que els afecten.

Padres lejanos segueix l'estructura clàssica de presentació de concursants i els seus conflictes, compta amb una realització de qualitat, una edició excel·lent i un muntatge musical acurat. Ara bé, les barbaritats s'esdevenen una darrere l'altra forçant escenes humiliants entre pares i fills i potenciant l'agressivitat. El que fa riure és que enmig del drama familiar els apareix un torero de sobte a la cuina de casa amb voluntat de fer de mediador i tothom reacciona amb una normalitat extraordinària. A la Patagònia fan aparèixer els pares de darrere d'una duna com si arribessin per sorpresa. Hectàrees de no res i sense una sola ombra i ens fan creure que han arribat allà des del centre de la Terra. On s'esforcen a crear realisme és a l'hora de posar destrals sobre la taula del menjador i a atonyinar llebres de la Patagònia, que es diuen mares. Aquí cal veracitat. El que no cola és que el Cordobés pugui gestionar problemes greus enmig de l'estepa. Pretenen que el presentador superi el seu trauma de no haver estat reconegut pel seu pare. Però les estocades de la vida no les arregla cap programa de televisió.