La sorpresa del documental dels Obama

Netflix ha estrenat American factory, el primer documental de la productora de Michelle i Barack Obama. I ha sigut una grata sorpresa perquè pel tema tens la sensació que si el president dels Estats Units es posa a fer documentals hi haurà un element de propaganda i patriotisme que desvirtuarà el producte. I no és així: a American factory hi ha missatge, per descomptat, però els directors (Julia Reichert i Steven Bognar) parteixen d’una narració clàssica estrictament observacional. A diferència del que fa, per exemple, Michael Moore, no tenen una història preconcebuda del que volen explicar. I això converteix American factory en un documental molt ric en matisos que s’allunya d’un discurs simplista de conclusions previsibles. Netflix acompanya el documental d’una conversa de deu minuts entre els Obama i els directors que no és imprescindible però que està bé veure.

American factory explica la història de l’arribada de Fuyao als Estats Units, una fàbrica xinesa de vidres de cotxe que s’instal·la a l’antiga seu de General Motors a Ohio, que va tancar amb la crisi. El propietari, un multimilionari xinès fet a ell mateix, hi porta dos-cents treballadors del seu país i fa més de dues mil contractacions de gent de la zona. És inicialment un projecte il·lusionant per a tots els treballadors. Per als xinesos perquè arriben al país de la llibertat on es compleixen els somnis, i per als nord-americans perquè després d’anys de misèria i atur recuperen un lloc de treball i millors expectatives de vida. American factory és un retrat respectuós, hàbil i sensat del xoc cultural entre Orient i Occident, però també un dibuix precís del que comporta a nivell humà el procés de globalització econòmica. El documental mostra com la il·lusió dona pas al desencant i als conflictes. El que inicialment sembla una història carrinclona sobre destruir els prejudicis que ens separen s’acaba convertint en un relat elaborat sobre el conflicte entre cultures, els valors educacionals, els drets laborals i la filosofia de vida. Lluny de l’actualitat marcada per Trump sobre els Estats Units i la Xina, American factory aprofundeix en tot allò que comporta el vincle. El documental no dissimula les queixes que tenen els treballadors xinesos dels nord-americans. Són percebuts com a ganduls i maldestres. La comunitat xinesa és alliçonada per reduir asprors: “Heu de saber que en la cultura estatunidenca als nens els aplaudeixen per tot. Així que la gent que s’ha criat als Estats Units tenen un excés de confiança. Els encanta que els facin elogis. Als burros els agrada que els acariciïn en la direcció del pèl”. L’amo xinès de la fàbrica, malgrat ser un antagonista poc agradable, no és pintat com un malvat. American factory no busca el debat entre xinesos i nord-americans, sinó que més aviat intenta posar-se de part dels treballadors de qualsevol origen, i ho fa posant el focus sobre les seves vides i en la funció dels sindicats. És un documental que no et diu què has de pensar sinó que t’empeny a buscar respostes.