07/09/2011

A la recerca de la felicitat a Qatar

2 min

En el primer Salvados de la temporada Jordi Évole va viatjar fins a Qatar per comprovar si era certa l'afirmació que Sandro Rosell va fer a l' Àgora de TV3: "A Qatar tothom és feliç".

A Jordi Évole se li ha d'agrair que els seus reportatges d'autor ens facin pensar. En aquest cas concret el programa plantejava molts aspectes per reflexionar, no només pel que ens mostrava sinó també per com ens ho va explicar. Évole va alinear-se en l'estil més pur de Michael Moore: valent i irreverent amb el poder però també amb alguns punts demagògics i simplistes. En alguns passatges tot va quedar reduït a una lluita de pobres contra rics amb la Qatar Foundation com a responsable de fons.

Salvados ens va mostrar amb honestedat un Qatar on les dones adúlteres tenen el rebuig familiar i del seu entorn, l'homosexualitat és un tema tabú i els immigrants que hi van buscant feina viuen en unes condicions lamentables. Els sona? Recordava l'Espanya (i la Catalunya) de no fa pas tants anys, i en ocasions, també l'actual. Tot, això sí, en un país musulmà. En alguns instants fins i tot va semblar que ni el mateix Évole esperava trobar-se el que hi va veure.

Com sempre, Évole va encertar els convidats. Excel·lent el testimoni de María Arbeláez, periodista d'Al-Jazira, que va fer una anàlisi acurada del país. Però després entrevistava un taxista que reclamava que els diners els havien de donar als pobres i explotats i no a un club de futbol. Hi afegeix intensitat però no reflecteix la complexitat.

Les pixades fora de test del vicepresident de la Qatar Foundation van topar amb un Follonero que ja havíem perdut de vista, que va voler fer unes gràcies finals sobreres. M'hauria interessat més un Évole dialogant i mordaç (i més pacient), que aportés arguments (i en demanés als altres), més que no pas convertir el conflicte entrevistador-entrevistat en la clau per treure conclusions sobre els malvats patrocinadors del Barça.

stats