La quota mediàtica festivalera
A diferència d’altres nits electorals, algunes connexions en directe evidenciaven que les de dijous no eren unes eleccions normals. Tard al vespre, TV3 va connectar amb el corresponsal Carles Castellnou, que estava davant les portes d’Estremera. “Aquí la cosa està bastant tranquil·la”, va afirmar. Certament, allò era un descampat fred i inhòspit amb la presó mig a les fosques al fons. Difícilment Castellnou podia explicar res. Una nit electoral a Catalunya no suposa cap ambient diferent a les portes d’una presó de Madrid. I era obvi que no hi hauria cap imatge de Junqueras. Però servia per reforçar la singularitat d’unes eleccions atípiques: un cap de llista hi està tancat. Més que el valor explicatiu, que era nul, les connexions a vegades tenen un significat simbòlic per recordar una circumstància.
També es va connectar amb Brussel·les. Aquí sí que hi havia un valor informatiu molt potent, sobretot tenint en compte el resultat de JxCat i l’enigma de què passarà amb Puigdemont després del 21-D.
A més, tant TV3 com La Sexta van optar per connectar amb la seu de l’ANC, que no s’hi va posar per poc i va muntar el campament base de l’independentisme a les Drassanes fins i tot amb un DJ amb barretina i algun assistent amb samarra de pastor. L’edifici gòtic il·luminat de groc reivindicatiu, espai per ballar amb estelades al coll i una barra de bar generaven una posada en escena amb cert impacte visual. En la primera connexió que va fer TV3, Toni Cruanyes va explicar: “És aquí es vol potenciar la imatge d’unitat dels independentistes si és que al final de la nit es fa un balanç positiu des del seu punt de vista”. A més, l’ANC duia a terme un recompte paral·lel i això també va captar l’atenció dels mitjans. Des de La Sexta, Antonio García Ferreras va posar èmfasi en les seves dades, sobretot quan no n’hi havia d’oficials. Cal fer palès que la fanfàrria èpica que va sonar quan el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va anunciar la victòria del bloc independentista, no era de la tele pública sinó del xou que la plataforma havia organitzat. En l’especial de les eleccions d’ Al rojo vivo fins i tot van deixar de fons les imatges de la festa en un marge de la pantalla.
No és habitual que es connecti, en una nit electoral, amb una seu que no correspon a cap partit polític, sinó a una plataforma de suport. Té a la presó el seu expresident, que forma part, també, de la llista de JxCat. La decisió d’incloure l’ANC com a connexió crea un precedent periodístic delicat: incloure plataformes polítiques que no vota ningú, com a part de l’espectacle. Ja s’entén que informativament tenia el valor de posar imatge a l’alegria o, sobretot, al possible fracàs de l’independentisme, i això creava expectativa. Però veurem, en un futur, qui més sense participació directa a les urnes exigeix el dret a la seva quota mediàtica festivalera en properes nits electoral.
