El poble de Junqueras ignora Telecinco

Ahir al matí va córrer per les xarxes que una reportera de Telecinco, d’El programa de Ana Rosa, havia anat fins a l’escola dels fills d’Oriol Junqueras amb una càmera. Pel que vam veure en pantalla, la informació no és certa. La reportera Lucía Valero era, efectivament, a Sant Vicenç dels Horts, però sempre davant de l’Ajuntament. Un pla fix que en cap moment va enfocar cap altre espai que l’escala i la façana del consistori. Mai va fer menció a cap escola o llar d’infants ni va fer referència als fills o la família de Junqueras. De les connexions, però, se’n pot desprendre un fet rellevant. En tres hores va fer quatre connexions. La primera, a les 9.00 h, advertia: “Enseguida os vamos a contar cómo se encuentra su entorno más cercano ”. A les 10.56 h va explicar que l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts havia declinat l’entrevista. A la nova connexió de les 11.41 h va assegurar que més endavant explicaria com estava “ su entorno más cercano ”. I a les 12.02 h va desmentir el rumor de l’escola i els fills de Junqueras. Però continuava sense poder entrevistar ni parlar amb ningú del poble. Simptomàtic. Un poble blindat davant les possibles intromissions d’una cadena i d’un programa que és tòxic pel que fa als continguts. El silenci de la gent va aconseguir que les connexions amb Sant Vicenç dels Horts fossin inútils.

Setge a Puigdemont. En el mateix programa un reporter enviat a Brussel·les s’acostava a l’hotel on s’havia allotjat Puigdemont els primers dies. Li va preguntar al recepcionista: “Qui va pagar la factura?” L’empleat de l’hotel ho garlava tot: “No en sé el nom, però no era el senyor Puigdemont”. El reporter aleshores li va preguntar quantes habitacions havien pagat i quin preu tenien. Al final, el reporter preguntava tot intrigat mirant a càmera: “ ¿Quién le está pagando las facturas? ”

A Espejo público van anar a la recerca del restaurant on havien fotografiat Puigdemont dimarts mentre sopava. El noi interrogava el propietari, a qui li van difuminar el rostre. “Quina era la seva actitud? Estava content? Què li va semblar? Com el va notar?” L’amo responia: “Era un client normal”. L’altre continuava l’interrogatori: “Quant temps va estar aquí? Anava amb col·legues?” L’altre no sabia què respondre. “Somreia? Estava preocupat?”, insistia el reporter. Fins que va arribar la pregunta clau: “Creu que era un sopar d’amics o de feina?”, que és sinònim de preguntar si és un fugitiu barrut o encara batalla per la independència. L’última pregunta és un misteri: “Va trucar abans per reservar taula o va venir directament?” Alerta, estimats analistes polítics i tertulians, perquè la resposta podria ser determinant per descobrir si tot plegat forma part d’una estratègia sòlida o si s’està improvisant.