08/09/2019

El passeig al·legòric del president Torra

2 min

Dissabte tornava el Preguntes freqüents a TV3. El programa inaugurava la tercera temporada entrevistant el president de la Generalitat, Quim Torra. Sens dubte, una arrencada vistosa. Lluny de fer una entrevista institucional, la periodista Cris Puig feia un teatret previ en què entrava a l’antic Mercat del Born, on hi ha els jaciments arqueològics de la Barcelona medieval, i demanava un guia. Com que estaven tots ocupats, tenia la sort de trobar-se amb el president Quim Torra, que, ves quina casualitat, corria per allà contemplant les majestuoses restes del passat. Puig li demanava que li fes de guia aprofitant que va ser el director del centre cultural fa anys. I, com qui no vol la cosa, li anava fent preguntes que establissin una mena de connexions simbòliques entre el passat i el present que ens donessin a entendre algunes claus de l’actualitat política.

Torra li comentava que per aquell mateix punt on eren hi va passar l’exèrcit del rei Felip V el 1714 deixant-ho tot desfet, i això servia per preguntar-li per l’actual Borbó. Quan entraven en el que va ser la taverna i Torra explicava que allà s’hi menjava, bevia i negociava, Puig li preguntava si ell era més de negociar o de pactar. Observant els jaciments, ella ironitzava dient que semblava que per allà hi havia passat un tsunami, i aleshores aprofitava per preguntar-li què n’opinava del Tsunami Democràtic. Quan parlaven de Rafael Casanova, el president puntualitzava que ell n’era un gran defensor perquè “assumeix els compromisos de la ciutadania i tira endavant fins al final”. Realització ens mostrava les restes d’uns plats de ceràmica trencats i la presentadora s’ho feia venir bé: “Veig molts plats trencats, per aquí. ¿Ja ens els tiràvem pel cap, aleshores?” I Torra desenvolupava l’afició discutidora dels catalans. “Quina és la solució per als dies que vindran?”, li demanava Puig. I Torra responia amb frases que aclarien molt poc. “Si finalment l’inhabiliten, pot tornar al Born o al món editorial i escriure les seves memòries...”, li suggeria Puig. I quan arribaven al final del recorregut, s’acomiadaven. La presentadora el convidava a tornar un altre dia al plató del Preguntes freqüents, una invitació una mica feta a la lleugera perquè, en principi, el president (aquest i qualsevol) hauria de rebre un tracte més institucional i accedir a una entrevista més incisiva, rigorosa i exigent per part del o la periodista que l’assumeixi, i amb menys eufemismes i al·legories. Una entrevista de preguntes concretes i amb respostes clares que no obliguin l’espectador a llegir entre línies i interpretar el que li sembla que vol dir.

Torra, agraït per la visita, s’acomiadava dient que ell es quedava per allà perquè els jaciments el carregaven d’energia. I l’últim pla de l’entrevista mostrava el president de la Generalitat allunyant-se entre les restes arqueològiques d’una ciutat devastada. Esperem que, com l’entrevista, el final no sigui també al·legòric.

stats