CRÍTICATV

El paracaigudista que va desaparèixer

Dissabte al matí TVE oferia la retransmissió de la desfilada del Día de las Fuerzas Armadas. L’espectacle de cada any, les paraules de sempre. Fins que, en el clímax de l’esplendor militar, voleiava el paracaigudista per sobre del Paseo de la Castellana mentre Xavier Fortes, el narrador de la cadena, i els dos comentaristes donaven context històric a la brigada i els seus mèrits. I de cop, la sotragada. “ ¡Oh, Dios! ” -exclamava l’experta-.“ ¡Ay! ¡Se ha quedado enganchado a la farola! ¡Esperemos que no le pase nada! ¡Qué lástima! ” El realitzador va mantenir en imatge el paracaigudista penjat del fanal fins que es va fer evident que estava sa i estalvi. Narrador i comentaristes l’excusaven: “ Parece fácil pero no lo es ” o “ Un golpe de viento con los grandes edificios de la Castellana puede provocar un movimiento brusco y una caída como la que ha sufrido este paracaidista ”. Xavier Fortes ho qualificava de “ susto bueno ” perquè el militar no havia patit cap mal. Amb tot, es posava en la seva pell: “ Estará sufriendo por dentro por haberse quedado colgado ahí en la farola... ” Fins i tot comentaven els seus esforços per desfer-se de l’enorme llençol groc i vermell. El realitzador, en qüestió de segons, mostrava un primer pla del rei Felip observant el desastre. El monarca, amb cara de circumstàncies, clavava la mirada a l’home enredat entre els cordills. Però just quan el rei va moure el cap i es va disposar a fer un comentari, el realitzador va canviar de pla perquè cap espectador pogués llegir-li als llavis què li deia a la seva dona. Vam passar a veure, novament, el paracaigudista atrapat a la teranyina de fils com un cuc mentre l’ajudaven a desempallegar-se de la bandera espanyola gegant. A continuació, el realitzador mostrava la reacció final després de l’ensurt: la família reial aplaudint. I captava un instant subtil però valuós. Mentre la reina i les filles aplaudien mirant al fanal, el rei acotava el cap mentre premia els llavis. Com a espectador, n’intuïes el malestar. Un pla del públic aplaudint servia per compensar-ho. Si l’espectacle és habitualment caduc, l’incident el convertia, definitivament, en tronat. “ A veces, la profesionalidad de las Fuerzas Armadas es tan alta que la gente se cree que es fácil. Esto nos debe servir para poner en contexto el valor de estos hombres ”, deien els esforçats comentaristes. Un cop rescatada la bandera, el realitzador ja no va mostrar mai més el paracaigudista enganxat del fanal ni tampoc com el despenjaven. El militar volador va desaparèixer. Però des d’aquell incident, la desfilada es va convertir en trepidant per a l’espectador. Apareixien helicòpters pel cel i només podies témer el pitjor. Intuïes el perill en qualsevol circumstància. De cop, el Día de la Fiesta Nacional va adquirir una emoció inaudita per al teleespectador, que esperava presenciar, en directe, un nou nyap d’aquell exèrcit de pega.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF