CRÍTICATV

L’oracle ve de Madrid

Connectar amb Madrid per saber què hi passa forma part de les rutines informatives en qualsevol programa d’actualitat de TV3. És lògic. Aquests últims dies, en ple abisme polític a Espanya, aquestes connexions amb Madrid s’han convertit gairebé en imprescindibles. Però és curiós de quina manera es produeixen.

Dimarts, a Els matins, Lídia Heredia interrompia la tertúlia quan es debatia justament sobre l’agonia i la confusió de les negociacions entre partits. Heredia aturava la conversa i advertia, amb un punt d’ironia: “A veure si veiem la llum. Anem a Madrid”. I connectava amb la periodista Gemma Robles, directora adjunta d’ El Periódico, perquè exposés el seu punt de vista.

Una estona més tard era Ricard Ustrell, en el seu flamant Planta baixa, des de la taula d’actualitat política, qui aturava la conversa que mantenia amb tres periodistes especialitzats i donava pas a Madrid. En aquesta ocasió, analitzava la situació María Garzón, experta en comunicació política.

Unes hores més tard, no gaires, s’interrompia l’aferrissada tertúlia política del Tot es mou i Helena Garcia Melero donava pas a Pablo Simón, politòleg, perquè exposés el seu punt de vista sobre com evolucionaven les reunions i si tot plegat desembocaria en una més que possible convocatòria d’eleccions.

És lògic i necessari que des de Catalunya connectem amb Madrid per saber què hi passa. El fet singular, però, és de quina manera es fa i com condicionen les tecnologies. Mentre els periodistes i tertulians que són als estudis de TV3 entren en un debat, es qüestionen els arguments entre ells i han de lluitar subtilment per aconseguir el seu torn de paraula, quan entra l’expert de Madrid tot s’atura. “Anem a veure què diuen a Madrid”. I en una pantalla gegant, gairebé com si fos un oracle dels déus, tothom mira la imatge i el periodista que és a sis-cents quilòmetres de distància ofereix el seu punt de vista. Com que la tecnologia sempre és lenta, el mètode de les connexions a distància no permet que el periodista de Madrid participi en el debat o la tertúlia, de manera que deixa anar el seu monòleg o punt de vista. Té l’honor de ser entrevistat individualment, fet que li dona una autoritat extra. I quan se l’acomiada, aleshores els periodistes i tertulians locals tornen a debatre entre ells.

L’oracle ve de Madrid. Sembla que l’única manera d’entendre i analitzar què passa al govern central i a Espanya és si algú ens ho interpreta des de la capital de l’Estat. I els d’aquí es mamen el dit. Quan intervenen des de Madrid, els especialistes adquireixen un nivell d’atenció i notorietat televisiva que els autòctons no tenen. Els que juguen a casa es discuteixen i han de guanyar-se el torn de paraula. Són de segona divisió. Però els especialistes de Madrid tenen caràcter irrefutable. I això reforça la idea d’un cert localisme. Des del litoral preguntem a la capital què passa i, un cop ens ho expliquen, recuperem la discussió. Com si la veritat, la clarividència d’idees, vingués de Madrid i els de Catalunya, en realitat, no sabessin ben bé de què va la cosa i parlessin per aproximació.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF