Ara Telecinco està a punt d’estrenar un nou format que pretén ser filofeminista. Un late night titulat Hable con ellas que presentaran cinc dones (cinc!) que, gràcies a les seves virtuts i peculiaritats femenines (aquelles que només deuen ser exclusives dels estrògens) descobriran un nou punt de vista de l’actualitat. Quan l’estrenin ja en parlarem, però veient la promoció del programa n’hi ha prou per agafar un bon mal d’ovaris. Es tracta d’un anunci gravat en blanc i negre (molt elegant) en què tres mascles de la mateixa cadena van fent l’aperitiu tot lloant les sorprenents capacitats del gènere femení. Tres intel·lectuals del prestigi de Joaquín Prat, Christian Gálvez i Miguel Ángel Oliver comenten: “ ¡Y cómo manejan el estrés las mujeres! ¡Qué cuando están estresadas no se aíslan como nosotros! ¡Ellas buscan apoyos! ” , “ ¡Tienen una capacidad de comunicación brutal! Te lo digo en serio. No te rías. ¡Ellas son capaces de procesar veinte mil palabras al día! ¡El triple que nosotros! ”, “ Y son mucho más intuitivas. ¡Que conocen a alguien y ya saben lo que está pensando! Sacan conclusiones mucho antes que nosotros! ”, “ ¡Y ojo! Que de cualquier conversación pueden sacarte la información que ellas quieren. ¡Te miran a la cara y ya saben lo que estás pensando! ”, “ Tienen una memoria de elefante. Eso les permite organizarse, aprovechar el tiempo… ¡Máquinas totales! ”, “ ¡Cucha! ¡Y que las mujeres viven mucho más que nosotros! ”, “ ¿Sabéis lo que os digo? ¡Que a mi me gustan todas! ¡Hasta la mía!”
Fabulós. Filofeminisme en estat pur. Tres homes lloant amb certa sorpresa tòpics de la dona com si fos aquella útil i productiva segona divisió del gènere humà. Cinc dones presenten un programa i necessiten l’acreditació i garantia baronívola per demostrar la seva capacitació i habilitats. La hipocresia progressista dels que entenen el gènere femení com un atribut complementari al de l’home i li perdonen la vida lloant-li dons inútils. Una patètica i denigrant mostra televisiva més de com, abans que professionals o persones, són mostres del bell sexe preparades per exhibir-se davant la pantalla. No com a periodistes competents sinó com a prodigis d’una subespècie humana que necessiten agrupar-se de cinc en cinc per afrontar un repte professional. I el pitjor de tot: elles encantades. No m’imagino un late night amb cinc homenots per fer la feina d’un de sol, amb un anunci lloant la bona memòria o la quantitat de paraules que poden processar.
