La nineta dels ulls d'Occident
El llop passeja pel bosc i es troba la Caputxeta Vermella: "Caputxeta, on vas?". "Al riu a rentar-me el cul!", contesta la nena. I el llop respon: "Carai! Com ha canviat el conte!". Doncs això que diu el llop a l'acudit és el que vam pensar en veure el 30 minuts de diumenge: que com li ha canviat la història a Gaddafi.
El reportatge de producció francesa Gaddafi, el nostre millor enemic ens mostra com Occident va canviar els tractes envers el militar libi. És una exposició molt clara i contundent de com ha evolucionat la història: de ser considerat un terrorista, a qui van embargar el trànsit aeri i el comerç d'armes del seu país, a ser (curiosament) un aliat en la lluita antiterrorista. La clau, compartir un enemic comú: Al-Qaida.
És impressionant el munt de testimonis rellevants amb què compta el reportatge: Tony Blair, Condoleezza Rice, assessors de Clinton, subsecretaris d'estat, ambaixadors... Tots expliquen com van ser les seves relacions amb Gaddafi, com els va convèncer, per què se'l van creure... En definitiva, com es van menjar amb patates el personatge i com se'l van empassar. La trama, que esbudella tots els mecanismes interns de les relacions internacionals, t'atrapa per la seva simplicitat. Xafardejar entre les bambolines de l'alta política és apassionant. És interessantíssim veure com Blair explica una conversa telefònica amb Gaddafi o com Condoleezza Rice descriu un procés de negociació. El documental ens exposa de manera lògica i cronològica com es desenvolupa un engranatge d'interessos molt revelador. I recupera imatges d'arxiu que ara resulten grotesques: Gaddafi fent un discurs a les Nacions Unides, triplicant el temps permès i llençant la carta de l'ONU a terra un cop acabada la xerrada. És un plaer extraordinari quan la televisió ens fa recuperar la memòria i deixa en evidència l'estultícia política i les misèries internacionals. Et fa agafar consciència del món en què vivim.
