Vicent Sanchis, transparència o caritat?

Crítica de teleDimarts a TV3 es va produir una situació insòlita. El director de la cadena, Vicent Sanchis, va anar de convidat al Tarda oberta per parlar de la situació crítica de la televisió pública i les decisions dràstiques que s’estan prenent per afrontar el daltabaix econòmic. El mateix magazín ha sigut la primera víctima de l’escabetxina i caurà de la graella d’aquí poques setmanes, per tant, les circumstàncies estaven envoltades de la tensió i l’afligiment que comporten aquestes eventualitats. En un principi, tot plegat va adquirir un clima de transparència administrativa molt noble. Si Sanchis s’està caracteritzant per alguna cosa com a director de TV3 és per la seva habilitat a l’hora de donar la cara i defensar el que creu amb la mateixa vehemència i preponderància que ja el singularitzaven com a tertulià. Això l’honora i marca les diferències respecte als capitosts de la Corporació, que fan i desfan, sempre invisibles, i que s’ho devien estar mirant des del sofà de casa.

Al plató, Ruth Jiménez i Vador Lladó preguntaven amb l’ajuda de Pol Izquierdo, el coordinador del programa. Tarda oberta es distingeix perquè no només necessita dos presentadors en comptes d’un, sinó que, a sobre, cal que surti un altre responsable del magazín a repreguntar, corregir i aclarir el que volen dir els presentadors. Inaudit.

Va ser curiós quan els treballadors del programa van preguntar per la decisió de tancar-lo i Sanchis va arribar a argumentar que no descartava que l’espai, si milloraven les circumstàncies, pogués tornar. Una excusa que, francament, costa de creure.

L’exercici de transparència va derivar en un debat públic sobre el sector audiovisual interessant només per a connaisseurs quan va entrar per telèfon el president de l’Associació de Productors Audiovisuals, Raimon Masllorens, per rebatre amb fermesa alguns arguments del director sobre la gestió de la cadena. I tot plegat va degenerar molt ràpid. Masllorens, per telèfon i amb mala qualitat d’àudio, discutia en inferioritat de condicions amb un Sanchis desfermat a qui fins i tot se li van encendre les orelles. Mentre la representant d’una plataforma per salvar la tele proposava fer calçotades solidàries, Sanchis preveia la possibilitat de fer Verkamis per recaptar diners per fer programes i els del Tarda oberta pidolaven lamentant-se “amb això meu, què passa”.

La imatge de TV3 no podia ser més tronada, perquè una cosa és la transparència informativa i l’altra discutir les misèries davant l’audiència evidenciant una manca de solucions, una desorientació i una impotència que feia basarda. La tele de la caritat. Sabíem que TV3 estava malament, però l’escena del Tarda oberta ens va fer veure que encara estava pitjor. I no només per culpa dels d’allà. Perquè és obvi que el 155 és letal, però també està sent la coartada ideal per tapar els nyaps que s’estan fent des d’aquí.