Un iogurt per ser feliç
Crítica de teleEl documental ‘Utopia iogurt’, que va emetre el 'Sense ficció' sobre l’empresa de iogurts La Fageda i el seu projecte assistencial, corria el risc de caure en el publireportatge. Però no hi ha res millor que aconseguir que la televisió et sorprengui i descobrir, a 'Utopia iogurt', de la directora Anna Thompson, una història que va més enllà del peculiar cas d’unes conegudes postres làctiques per penetrar en un àmbit on sovint no volem mirar: el de les malalties mentals.
El documental (que podeu recuperar del 3alacarta si no l’heu vist) va alternant dues trames. D'una banda, la que explica l’origen de l’empresa i la idea i filosofia professional del Dr. Cristóbal Colón: donar un espai més digne, uns recursos assistencials i una motivació a un grup de persones confinades en un antic sanatori de dubtosa solvència. I, de l'altra, les petites històries dels treballadors de La Fageda, pacients amb diferents tipus de trastorns. El milió dos-cents mil iogurts setmanals que es venen són l’excusa. A 'Utopia iogurt', de iogurts no n’hi surten gaires.
El documental aconsegueix un fet televisivament molt delicat. És difícil gravar malalts mentals i, encara més, que ells se sentin còmodes i lliures davant la càmera per expressar-se d’una manera tan sincera. És complicat perquè la televisió comercial ha fet molt de mal a l’hora d’acostar-se a les persones amb risc d’exclusió social i les ha convertit sovint en criatures al servei de l’espectacle. A 'Utopia iogurt' la càmera acaba semblant invisible. I des del primer moment deixes de veure malalts per descobrir persones sensibles amb problemes molt complexos i angoixants que saben transmetre quin és el seu patiment. Sovint es tracta d’un pla fix, frontal, que simplement els escolta. I el documental traspua la mateixa dignitat que els ha garantit La Fageda. El documental els integra com a protagonistes de la història i no pas com a éssers observats des de la distància. Aquesta és la part que més commou i que provoca una gran tendresa a l’espectador, no des de la compassió ni la condescendència sinó des de l’empatia. La relació d’amistat que descobrim entre l’Àngel i en Josep-Lluís, per exemple, la confiança i la sinceritat amb què es tracten i la manera com conviuen amb les seves circumstàncies és emocionant.
A 'Utopia iogurt' tot flueix amb una naturalitat prodigiosa: no t’estan parlant d’una empresa sinó més aviat d’un plantejament vital global. Cristóbal Colón, l’ideòleg, diu en un determinat moment que no s’han de confondre els mitjans amb la finalitat i recorda que no fan iogurts: “Treballem per ser una mica més feliços fent iogurts”. El documental s’ha centrat en això: en l’esforç i els resultats en aquesta recerca sempre tan complicada de la felicitat.
