Un any del 17-A: Silenci amb Es-Satty
Crítica de teleEls magazins matinals espanyols, conduïts per les substitutes estivals d’Ana Rosa Quintana i Susanna Griso, porten dies escalfant motors amb la commemoració dels atemptats a Barcelona. L’any passat, la tragèdia, més enllà de fer tornar precipitadament a la feina les emperadores dels matins, va reactivar uns continguts televisius que, normalment, en aquesta època, acostumen a ser escassos, dispersos i gens intensos. Aquests últims dies s’ha repetit la situació: l’obsessió transversal a tots els programes ha estat carregar contra l’independentisme per polititzar l’homenatge a les víctimes.
Fa un any, quan Catalunya estava colpida per la desgràcia, espantada per la recerca d’un terrorista fugit i admirada amb la tasca dels Mossos, van ser aquests mateixos programes (magazins matinals i 'infoshows' nocturns de cadenes privades espanyoles) els que es van afanyar a polititzar els atemptats atribuint-ne la responsabilitat a l’independentisme i a la policia catalana per no compartir informació amb els cossos de seguretat espanyols. Mentre a Catalunya, tant a nivell mediàtic com social, es va aturar el batibull polític habitual per centrar-se en les víctimes i les investigacions, a Espanya es parlava d’irresponsabilitat del govern català, del Procés com a caldo de cultiu del jihadisme, es menystenia la tasca de Trapero i es titllava els Mossos d’incompetents i imprudents. Aquests mateixos tertulians, col·laboradors i presentadors d’aleshores, ara lamenten que es polititzin els atemptats i l’homenatge a les víctimes. I ho fan, paradoxalment, exigint la politització que sí que és del seu gust.
Tant a ‘El programa del verano’ (Telecinco) com a ‘Espejo público’ (Antena 3) el plantejament televisiu per recordar el 17-A consisteix a reiterar el relat dels fets a partir d’imatges terribles de la Rambla, recuperar el testimoni de víctimes i recrear-se en tota mena de fotos dels terroristes preparant els atemptats. L’estratègia serveix per reviure, a partir del llenguatge audiovisual, l’estat d’angoixa d’aquells dies. El poder de les imatges és tan bèstia en situacions de crisi greu que la simple repetició visual provoca una certa regressió emocional.
Ara bé, tant a Telecinco com a Antena 3, l’escàndol de primer ordre és el silenci absolut sobre els vincles entre l’imam Es-Satty i el CNI. Ni se’n parla. A 'Espejo público' entrevistaven l’exministre Zoido com a màxim responsable de l’operatiu. La presentadora no li va fer ni una pregunta sobre el tema. Cap vídeo del programa tampoc. Només un tertulià va fer una breu pregunta i Zoido es va limitar a dir que les visites del CNI a les presons són més habituals del que ens pensem i formen part d’un pla d’antiradicalització. I no se’n va parlar més. És obvi que mediàticament també s’està polititzant el que no toca i s’està intentant despolititzar el que més ho hauria d’estar: les responsabilitats del govern espanyol i els seus serveis d’intel·ligència.
