10/03/2020

Torna el 'tomate': la nova medicina

2 min
'Sálvame Tomate'.

En un clima d’apocalipsi pel coronavirus, sembla simptomàtic a nivell televisiu el retorn d’un dels formats històrics de la televisió espanyola, l'Aquí hay tomate, conegut popularment com “el tomate”. Ara reapareix a Telecinco amb el nom de Sálvame Tomate, com a culminació final de les cinc hores de xafarderies i crits que condueix Jorge Javier Vázquez a les tardes de la cadena. El format s’ha mantingut gairebé intacte. S’han retrobat els presentadors emblemàtics i Jorge Javier ha recuperat la seva companya Carmen Alcayde, de qui es va separar –televisivament parlant– fa dotze anys. El programa manté el seu decorat amb tomàquets i les llaunes de sofregit, una realització marejant amb la càmera de plató en constant moviment i zooms incessants, un llenguatge impertinent, els mateixos reporters capaços de convertir el no-res en notícia amb uns relats hiperactius, i, el més important i emblemàtic del programa: uns esquers molt eficaços per mantenir l'espectador enganxat davant la pantalla esperant que li expliquin de la manera més magnificada la tonteria més absurda. El primer dia el programa va recuperar els temes estel·lars dels vells temps: fer-li la guitza a Isabel Pantoja i empaitar Alfonso Díez, vidu de la duquessa d’Alba, un dels personatges estrella del format. També van homenatjar les prehistòriques nits tòrrides de Terelu Campos a les discoteques amb la versió més onanista del Satisfyer. Ho van batejar El pim pam 2.0 de Terelu. El Sálvame Tomate va aprofitar que la Pantoja feia el seu concert per carregar-se l’espectacle amb el to burxeta habitual: “La Pantoja más borde que nunca, la brutal caída de una fan y el monumental cabreo de la tonadillera” era el rètol que no parava d’aparèixer en pantalla anunciant el que semblava que seria un cataclisme musical. Fidels a l’estil tomate, van potenciar-ho: imatges retocades amb filtres sinistres i músiques terrorífiques, declaracions tretes de context, els pitjors moments, edicions manipulades i veu en off crispada per acabar convertint el més avorrit en un huracà. Els famosos “Uyuyuyuyuy” i la veu impostada per garantir l’emoció televisiva i les cròniques més esperpèntiques. Supervivientes és ara un alimentador de notícies important, en què es permeten utilitzar el llenguatge més políticament incorrecte de finals dels noranta, practicant el body-shaming amb les concursants, ridiculitzant el seu aspecte físic i fent-les competir per Miss Escombro 2020.

L’audiència va respondre. A Catalunya va ser el desè programa més vist del dia i a Espanya va acumular més de dos milions d’espectadors i un 15,9% de quota.

En una situació de caos, confusió i incertesa social, torna la medicina televisiva més popular i efectiva per hipnotitzar l’audiència i evadir-la de tots els seus mals.

stats