CRÍTICA TV

‘Supervivientes’: el desinfectant del passat

Una mena de catarsi col·lectiva esperpèntica es va apoderar del plató quan va entrar Isabel Pantoja

Dijous a la nit, la majoria d’espectadors estaven pendents de ‘Supervivientes’ perquè Isabel Pantoja, la cantant, tornava de l’illa. A Catalunya, el programa de Telecinco va ser el segon espai més vist del dia després del 'Telenotícies', amb una audiència extraordinària. 445.000 espectadors i un insòlit 32,4% de quota de pantalla. A Espanya s’ho van mirar gairebé tres milions i mig de persones, aconseguint una quota digna d’un bon partit de Champions: un 35,8% de quota. Isabel Pantoja entrava de manera gloriosa al plató, on l’esperaven els seus fills i el presentador, Jorge Javier Vázquez. L’escena va ser melodramàtica. Es van obrir unes comportes on es projectaven els seus grans moments a l’illa i va aparèixer ella, amb vestit de platja i xancletes. Plorava, sanglotava, s’abraçava als fills i a la família, gemegava... Una entrada triomfal, carregada d’èpica. Una mena de catarsi col·lectiva esperpèntica es va apoderar del plató, convertint una etapa del concurs en pornografia sentimental passada de rosca, sobredimensionant la realitat.

‘Supervivientes’ és, per als personatges amb un historial més tèrbol, un potent desinfectant que neteja qualsevol argument i record passat

Un cop més calmada, Jorge Javier la va entrevistar i la va posar al corrent dels darrers esdeveniments, ocorreguts mentre ella sobrevivia desconnectada a l’altra punta del món. Li va mostrar les imatges que demostraven com els seus fills (Kiko i Camilla) s’havien barallat al plató en les últimes setmanes. La família va escenificar una mena de reconciliació dramàtica i inversemblant plena de tòpics de culebrot: “Os amo más que a mi vida”, “Yo daría la vida por ti, mama”, “Os adoro”...

En la conversa de Pantoja amb Jorge Javier ell li va preguntar sobre el seu aprenentatge a l’illa. “Ahora sí que me he quitado de encima los miedos a mi pasado que no es tan pasado. Mi pasado reciente”, va dir la folklòrica. El presentador va precisar amb eufemismes que es referia al seu pas per la presó per blanqueig de capital. Ella ho va corroborar, matisant que aquesta etapa de la seva vida està “totalment enterrada”.

Pantoja potser parlava d’ella mateixa, però mediàticament ‘Supervivientes’ té aquest mateix efecte. El concurs imposa un tipus de relat extrem basat en una exageració de les emocions. Tot té èpica, drama, sentiments desproporcionats. De tal manera que es fixa en la memòria de l’audiència una imatge basada en els instints més primaris. Es construeix una història a base d’impactes que apel·len a les emocions i no pas a la raó. De tal manera que, com deia la mateixa Pantoja, el passat desapareix. El melodrama televisiu, l’espectacle extrem de sentiments, esborra la història del personatge, el seu rastre de fets, per modelar una nova imatge més simple i fàcil, un renaixement d’aquella persona. ‘Supervivientes’ és, per als personatges amb un historial més tèrbol, un potent desinfectant que neteja qualsevol argument i record passat.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF