CRÍTICA DE TV

Sexe, drogues i Marianne

El director del documental acaba sent víctima de l’enorme poder de seducció de Leonard Cohen

Per fi hem pogut accedir al documental que aprofundeix en la relació sentimental entre Leonard Cohen i Marianne Ihlen, la dona que va inspirar, entre moltes altres, la famosa cançó So long, Marianne. Marianne & Leonard: Words of love el podeu trobar a Movistar +, Filmin o Rakuten TV.

Nick Broomfield, el director, que també va ser amic i amant de Marianne, intenta fer un acte de justícia amb la considerada musa del cantant i entrar en detalls d’una relació que la cançó ha simplificat i idealitzat. Si bé va ser un amor etern amb un final bonic, també va comportar un llarg patiment a Marianne. Broomfield reivindica la personalitat d’aquesta dona i li serveix per explicar la part menys agraïda de Leonard Cohen, no des del ressentiment però sí des del desig de posar cadascú al lloc que li correspon, tot i que amb cura de no desvirtuar mai l’amor que van sentir l’un per l’altre. Potser qui surt més mal parada en aquesta història és Suzanne. El director tampoc es deixa fascinar per la vida a l’illa grega d’Hidra. N’exalta el seu poder embriagador per, més tard, retornar-ne les conseqüències més devastadores.

Formalment, el documental és impecable. Nodrit d’imatges d’arxiu fantàstiques, pel·lícules de súper 8 i fotos en blanc i negre que et transporten a l’època que van compartir Leonard i Marianne. O potser és més correcte dir Marianne i Leonard, perquè el mateix director l’ha anteposat a ella en el títol del documental. Els testimonis entrevistats, amics comuns de la parella, ofereixen un punt de vista ple de veritat i matisos amb un gran avantatge: han passat tants anys que tots ells són capaços d’analitzar la relació amb una maduresa i sensatesa que acaben construint un retrat molt elaborat i consistent del que va ser.

Broomfield, però, també acaba sent víctima de l’enorme poder de seducció de Leonard Cohen. El cantant s’emporta, durant una bona estona, la força de la narració. El retrat d’ell és cru però empàtic. No el jutja, però està tan ple de sinceritat que fins i tot pot incomodar els fans incondicionals del cantant: un Leonard Cohen egoista, turmentat, que estableix una relació artista-musa des del privilegi masculí i que l’èxit converteix en un home sota l’efecte permanent de les drogues i obsessionat per seduir les dones. Un home que estima Marianne però que només la vol quan li va bé a ell. El documental mostra l’evolució d’ella en aquestes circumstàncies, de musa dòcil i fràgil a dona sàvia i forta. El documental té algunes joies, com descobrir els detalls de la trobada entre Suzanne i Marianne i, molt especialment, el final. No el revelarem però és impossible reprimir les llàgrimes. Fa honor al So long, Marianne d’una manera molt potent i trista però també enormement bonica. Després d’aquest documental la cançó que porta el seu nom no sonarà mai més igual. Coneixent-la a ella, esdevé encara més preciosa.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF