CRÍTICA TV

Qui ha dit "España nos mata"?

El rècord de positius i de morts a Madrid ha comportat un subtext polític tòxic en la informació

Dimarts al matí a Espejo público, discutint sobre les discrepàncies existents entre partits per la gestió del govern, Susanna Griso afirmava: “ Yo estoy convencida de que estas críticas se van a escuchar, porque estas críticas las hacen desde Vox a JuntsxCat. Sabéis que ahí se ha deslizado por parte de JuntsxCat, me refiero en Cataluña, eso de «España nos mata», eh... Antes era «España nos roba» y ahora vendría a ser el «España nos mata» porque no se entiende que el confinamiento no sea total y absoluto”. La greu crisi del coronavirus semblava que havia fet desaparèixer, a nivell mediàtic, el monotema del Procés. Però el rècord de positius i de morts a Madrid pel Covid-19 ha comportat un subtext polític en la informació de la pandèmia molt tòxic. En els magazins matinals que s’han convertit en el festival del coronavirus hi ha hagut, en els darrers dies, certa voluntat d’estimular una rivalitat política de fons entre Madrid i Barcelona que distregui de l’alarma que està patint Madrid i assenyali Catalunya com a focus greu i més conflictiu de la crisi. L’afirmació de Susanna Griso és molt agosarada, sobretot tenint en compte que en les crítiques des de la Generalitat a la gestió del govern espanyol ningú no ha fet aquesta afirmació. Tampoc cap càrrec polític. Que Griso s’aventuri a reproduir aquesta expressió tan desafortunada no fa altra cosa que crispar un clima polític prou difícil en les circumstàncies que estem patint. 

Dijous, en el seu mateix programa, i amb l’impacte de l’hospital de campanya instal·lat a Ifema, semblava que, per part d’ Espejo público , hi havia un interès en relativitzar o suavitzar la situació de Madrid i assenyalar Catalunya com el nou focus dramàtic del coronavirus a Espanya. “ Nos llama un dato positivo. En la UCI hay un 18% menos de persones ingresadas però en Cataluña se ha disparado esa cifra hasta el 50%”. La dada positiva, doncs, deu ser per a Madrid, no pas per a Catalunya. Però la frase delata el punt de vista des del qual es parla: el madridcentrisme. “ Luego, por comunidades, fíjense, en Madrid estamos teniendo un descenso en la cifra de contagios, están aumentando un 10%, cuando la media española es de un 20%. Lo que da que pensar es que en Madrid tal vez lo peor habría pasado, pero se está extendiendo la pandemia al resto de comunidades y en Cataluña la tensión es ahora máxima”. Mentrestant, un mapa a la pantalla indicava que els morts a Madrid eren més del triple que a Catalunya. “ En Cataluña han aumentado un 50% los hospitalizados y en Madrid solo un 7%, que sigue siendo un número importante, pero 7 versus 50, quiere decir que ahora el foco va a pasar de Madrid a Cataluña”. Griso va reblar el clau: “ A lo mejor también tienen que hacer un hospital de campaña como en Ifema... i per sort va afegir: “Ojalá no lo necesiten”. Encara sort d’aquesta frase final. Fer dels malalts i els morts una competició és macabre i pervers. El morbo per la rivalitat entre Madrid i Catalunya per aquest motiu només s’explica des d’una perspectiva política i ideològica i no pas sanitària.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF