Les pandèmies d’en Tortajada
Durant dues setmanes Antoni Tortajada, el divulgador històric de TV3, i Joan Gallifa han fet unes excel·lents contraportades al final del Telenotícies vespre sobre les grans pandèmies. En dies que la informació ha sigut poc agradable i carregada de males notícies, les històries d’en Tortajada han servit per tancar el TN d’una manera original, que desemboirava una mica l’espectador del drama però sense fugir d’estudi. Tortajada, per cert, ha fet aquestes contraportades des del seu propi confinament i els reportatges s’han il·lustrat amb imatges d’arxiu i a través d’obres d’art que donaven intensitat dramàtica al relat. Ha quedat demostrat que per fer bona televisió a vegades calen ben poques coses. El més essencial: una bona història. El periodista ha completat cada episodi amb referències bibliogràfiques o fílmiques, algunes de ben curioses. I com a espectadors hem comprovat que situacions com el confinament, les comissions d’experts científics durant les pandèmies, les estratègies de tancar ciutats o ruixar carrers, els col·lapses sanitaris, la lentitud de les autoritats responsables o no fer cas de les primeres advertències dels metges són fets que fa centenars d’anys que passen i que es repeteixen. Però com ha dit el mateix Tortajada en alguna ocasió, “la història ens dona pistes per entendre el present”. Aquest recull d’esdeveniments que ha fet el periodista han sigut útils justament per a això.
El periodista ens ha explicat la gran pesta negra del 1348 i a part de donar dades del seu abast geogràfic i de mortaldat, parlava de les conseqüències d’aquesta pandèmia a nivell de fanatisme religiós i antisemitisme. O com les tropes dels segadors van portar la pesta a Barcelona el 1650, quan van coincidir tres grans plagues terribles: la fam, la malaltia i la guerra. A partir d’un còmic d’en Tintín, Tortajada ens ha explicat el símbol d’alerta de la febre groga i com es va escampar per Barcelona i Tortosa per haver menystingut les advertències d’uns metges que van detectar que la malaltia que viatjava en aquells vaixells era molt contagiosa. Tortajada també ha parlat de la pandèmia del còlera del 1911 a Venècia i el paper del Dr. Jaume Ferran i Clua en la vacunació, o com Josep Pla feia referència en el seu Quadern gris a la grip espanyola que més endavant provocaria fins a cinquanta milions de morts a Europa.
Televisivament han sigut uns reportatges senzills i breus, però molt potents a nivell comunicatiu. Al capdavall, com a espectadors, tinguem l’edat que tinguem, el que més ens agrada és que ens expliquin històries. Però l’impacte que et parlin de pandèmies en plena pandèmia dona una perspectiva nova als esdeveniments. Primer per les petites advertències que es deriven d’algunes conseqüències polítiques i socials del passat i, sobretot, perquè et recorda que no som altra cosa que un bocí ínfim de la història.
