25/06/2020

Objectiu: protegir Felip VI

2 min

Diumenge, els informatius de les cadenes públiques i privades es feien ressò de la notícia que publicava The Telegraph. Reproduint estrictament el que havia descobert el diari britànic, explicaven a l’audiència la morterada que havia costat el viatge de noces del rei Felip VI (aleshores príncep) i que un empresari amic del rei Joan Carles, Josep Cusí, n’hauria sufragat la meitat. Una lluna de mel de superluxe de mig milió de dòlars. És obvi que a l’hora de treure els draps bruts de la monarquia els mitjans espanyols van, en la majoria de casos, a remolc de la premsa internacional. No poden eludir-ho perquè el silenci demostraria un vassallatge descarat, però les televisions no n’han fet cap mena d’escàndol ni safareig.

Dilluns, l’endemà que hagués esclatat la notícia, Antonio García Ferreras no va abordar el cas a Al rojo vivo amb els seus tertulians. Només de manera puntual, va demanar a un dels seus analistes l’opinió sobre el fet que el Tribunal Suprem investigués el rei emèrit, però en cap moment va fer referència al viatge de noces de Felip VI. Els magazins matinals d’Ana Rosa i Susanna Griso tampoc hi van sucar pa. I això que la notícia tenia tots els ingredients per fer-ne un espectacle de llarga durada, que és l’especialitat d’aquests programes. Si Espejo público i El programa de Ana Rosa van ser capaços d’omplir hores i hores d’emissió intentant investigar els suposats luxes de Puigdemont a Brussel·les, espiant fins i tot les cartes dels restaurants, ara resulta que amb el viatge de noces de l’actual rei d’Espanya han perdut l’olfacte detectivesc. Un recorregut per Cambodja, Mèxic, les illes Fiji, Samoa i els Estats Units valorat en 418.000 euros, allotjats en luxosos resorts d’illes privades, estades de trenta mil euros i pseudònims per registrar-se a les habitacions dona gairebé per a un guió de pel·lícula i permetria un xou televisiu farcit de fotografies i frivolitats dels llocs on es van allotjar. Però amb el rei Felip no practiquen l’estil informatiu que els caracteritza. Televisivament l’escàndol ha fet poc soroll.

És significatiu si tenim en compte que, la setmana passada, el reportatge de la televisió pública basca El virus de la Corona que va emetre TV3 revelava una mena de pacte de discreció mediàtica quan els escàndols apuntessin directament a Felip VI. La directora de Público, Ana Pardo de Vera, explicava que el seu diari es va assabentar d’un dinar que no van poder confirmar amb fotografies en què l’aleshores presidenta del Congrés, Ana Pastor, va convocar els caps dels grans grups de comunicació, entre els quals els de la televisió, i es va plantejar una estratègia per reduir l’impacte informatiu de certes notícies que afectessin directament Felip VI. La periodista assegurava que la proposta consistia en donar instruccions concretes als mitjans de com els agradaria que es gestionessin aquestes informacions amb el pretext de garantir la seguretat nacional i així protegir l’actual monarca. Pel que sembla, l’estratègia funciona i aquell dinar va sortir a compte.

stats