Obituaris preventius
En l’obituari d’Eduard Punset de dimecres passat que es va emetre repetidament pel canal 3/24 i als 'Telenotícies', s’incloïa com a part de la seva trajectòria un fragment d’un esquetx del 'Polònia' en què l’actor Queco Novell l’imitava. Servia per explicar “que el seu aspecte físic i el seu to de veu” l’havien singularitzat com a personatge popular i havien comportat la seva paròdia. Un altre mort de qui també es va recórrer a múltiples imitacions per il·lustrar la seva biografia en programes d’esports i magazins va ser el constructor i expresident del Barça Josep Lluís Núñez. El dubte és: en quins casos es justifica que les imitacions i paròdies formin part del resum vital d’una persona?
Hi ha la dubtosa teoria que a partir del moment que t’imiten al 'Polònia' (o en el desaparegut 'Crackòvia') és que ets realment ‘algú’ de veritat. Com a consol per als parodiats potser funciona, tot i que fer servir el 'Polònia' com a baròmetre de l’èxit professional o personal de les celebritats del país pot ser, fins i tot, injust.
Hi ha hagut més protagonistes que han mort i que també eren personatges del 'Polònia' i, per descomptat, els esquetxos de les seves imitacions no van servir per il·lustrar el seu obituari al 'Telenotícies'. Per exemple, la ministra de Defensa socialista Carme Chacón. O la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals. Tampoc es va fer amb Rita Barberà, tot i que és innegable que, com en el cas de Punset, el seu aspecte físic i la seva veu la van convertir també en un personatge.
Tornant al cas d’Eduard Punset, que la imitació del 'Polònia' formi part del seu retrat pòstum, ¿és una cosa que forma part dels seus mèrits vitals?, ¿és una dada que mostra el seu nivell de popularitat? Si és així, hauríem de pensar que aleshores s’ho mereixen tots els difunts que hagin estat imitats pel 'Polònia'. A mode d’obituaris preventius (amb el permís dels companys de l’'Islàndia' de RAC1 els manllevo el concepte), el dia que morin Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont o Torra ¿en la seva biografia televisiva sortiran els seus imitadors? ¿Veurem Sergi Mas tocant-se les ulleres i dient allò d'“un xist!”? ¿O el Queco Novell cridant “Que cabróóóón!”?
¿Hi ha un criteri, per tant, que determina quines defuncions inclouen la seva imitació del 'Polònia' en l’obituari i quines no s’ho mereixen? ¿Depèn del càrrec polític que s’ha ocupat? ¿Depèn de la professió? ¿Potser no es fa amb els polítics però es fa amb els presentadors de televisió? ¿És en funció del grau de tragèdia que implica la mort? ¿Del nivell de consternació social que provoquen? ¿Del perfil còmic del traspassat il·lustre? ¿De l’edat de defunció?
Si l’obituari s’entén com un resum de la trajectòria personal i professional que un mateix s'ha forjat (per bé o per mal), fins a quin punt és just que hi incloguin les paròdies còmiques, en què un mateix no ha pogut escollir participar-hi?
