CRÍTICA DE TV

La mosca de Mike Pence salva el debat

El debat entre Mike Pence i Kamala Harris passarà a la història per la mosca i els separadors

El debat de vicepresidents entre Mike Pence i Kamala Harris passarà a la història per dos elements que no tenen res a veure amb la política: els inútils separadors de plexiglàs que presumptament protegien els dos candidats de contagiar-se, i la mosca que es va aturar durant dos minuts i tres segons sobre els cabells de Mike Pence. Visualment, en aquest debat, hi havia una imatge casual però meravellosa. Quan punxaven les càmeres situades darrere de Pence o Harris, els polítics quedaven reflectits en el plexiglàs del seu rival. Cinema pur. L’instant, que semblava inspirat en un pla d’una pel·lícula de Douglas Sirk, convertia aquesta duplicitat del candidat en un simbolisme poètic, una metàfora de la veritat i la mentida que amaga la política, potser.

Un cop acabat el debat, a la Fox intentaven passar de puntetes pel drama de la mosca, recordant que el 2016 Hillary Clinton també va servir de pista d’aterratge d’una mosca. Aquella, però, no s’hi va aturar tanta estona. La cadena preferida de Trump va preferir criticar l’excés d’expressivitat de Harris quan escoltava les paraules de Pence. A la CNN, en canvi, analitzaven el debat des de la perspectiva de gènere. Consideraven que el republicà havia fet un permanent mansplaining a la seva rival, que havia estat abusiu en les formes i que Harris s’havia sentit obligada a fer un esforç superior de contenció a l’hora de respondre perquè en una dona racialitzada l’audiència no toleraria el geni o l’exhibició d’un caràcter fort.

El millor, després del debat, era posar la CBS. Stephen Colbert, el presentador del late show de la cadena, analitzava en profunditat el que acabava de veure amb grans dosis de sarcasme. “Ha sigut la banalitat de la banalitat. [...] El que més recordaré d’aquest debat és que no en recordo res”. Colbert se’n reia dels protectors de plexiglàs: “He vist pantalles protectores molt millors a la barra d’amanides d’un self-service”. Per descomptat, la mosca sobre el cap de Mike Pence va ser la gran estrella del seu monòleg. L’humorista, molt esverat, va exterioritzar amb claredat el que era inevitable que molts espectadors pensessin: “¡Oh, mira aquesta mosca! ¡Pence està tan ple de merda que hi van les mosques! ¡Que Déu beneeixi aquesta mosca!”. I enviava un missatge d’ànims a la família de la mosca perquè la bestiola, ara, s’hauria de posar en quarantena. Colbert feia broma argumentant que l’aterratge fatídic de l’insecte sobre Pence l’havia distret: “Estava dient alguna cosa important però me la vaig perdre perquè la mosca encara era als cabells de Mike Pence! ¡I s’hi va quedar dos minuts!” El presentador va burlar-se dels arguments que havia fet servir Pence per negar que Trump fos supremacista. El vicepresident republicà va recordar que Trump tenia nets jueus. Colbert, rient, hi va afegir: “Després d’això, a Pence només li faltava dir que ell també té una amiga negra: ¡Aquesta mosca que té al cap!”.

Colbert tenia raó en el fet que el debat no va ser transcendent. Potser el problema és com, cada vegada més, sembla que ens oblidem que la política ho hauria de ser.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF