CRÍTICA TV

La lliçó dels marcians

La lliçó que els marcians ens van donar dijous val la pena fer-la circular

Dijous a la nit tornaven els extraterrestres a TV3. El programa cultural ‘Quan arribin els marcians’ va fer una edició imprescindible per a pedagogs i persones vinculades, de la manera que sigui, al món de l’educació. També per a pares i mares interessats en la qualitat educativa dels seus fills. I per a persones obertes de ment en general. Es titulava ‘Aprendre a aprendre’ i exposava de quina manera s’ensenyen les disciplines artístiques durant el període escolar i quina funció tenen.

L’entrevista al doctor en biologia David Bueno va ser extraordinària. Primer, per la metàfora visual del bloc de plastilina rígid com si fos el cervell d’un infant i què li passa quan entren en joc les disciplines artístiques. Estovaven el totxo de plastilina i després hi anaven afegint els colors de tot allò que aporta l’art, la música i la dansa i l’anaven convertint en una esponja mal·leable on resultava més fàcil que s’hi adherissin tot tipus de coneixements. A més, Bueno va explicar com la música, l’art i la psicomotricitat tenen a veure amb el desenvolupament d’altres habilitats vitals per a les persones: gestionar les emocions, estimular el desig d’aprendre, pensar futurs alternatius, tenir flexibilitat neural, guanyar coneixement del propi cos, millorar els mecanismes de control de les funcions cerebrals, ajudar en la inhibició d’impulsos... Posava en valor aprenentatges menystinguts actualment pels plans educatius oficials però que, per sort, tenen l’empenta de professors amb inquietuds.

La conversa que la periodista Júlia Bertran va tenir amb tres professors vinculats a les assignatures més creatives del programa lectiu hauria de ser gairebé obligatori mirar-la. Jordi Pérez, professor d’arts escèniques; Fanny Figueras, professora de visual i plàstica, i Dani Galan, professor de música, ho acabaven d’exemplificar a partir de la seva experiència a les aules i amb els alumnes. Era una conversa ben plantejada, constructiva i reveladora. És un plaer escoltar persones que treballen a les aules, es relacionen amb els alumnes i gaudeixen i s’enriqueixen amb la seva feina. Sobretot perquè quan parlen precisament sobre educació no pontifiquen, que és el que massa sovint passa quan sentim com dogmatitzen sobre l’educació persones que tenen grans teories però desconeixen la realitat del dia a dia de les classes i què suposa interactuar amb grups de gairebé trenta criatures o adolescents. Sense necessitat de fer grans sentències i profecies, entre tots tres professors van fer un dibuix tan clar i tan bonic del que vol dir educar més enllà de les assignatures, els exàmens i les notes que, tot i que era tard, t’enganxaves a la televisió. La lliçó que els marcians ens van donar dijous val la pena fer-la circular. No ho hauria dit mai, però va ser tan bona que feia venir ganes de tornar a l’escola.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF