16/06/2020

La història de la Fàtima

2 min
La història de la Fàtima

Dimarts, al Tot es mou, l’Helena Garcia Melero anunciava que parlarien del cas de la Fàtima Ofkir, una noia de l’Hospitalet de Llobregat de vint-i-un anys, que és la presa més jove de nacionalitat espanyola que està complint condemna en una presó a l'estranger, concretament a Oman. La Fàtima va ser detinguda l'endemà d’haver arribat a aquell país, l’agost del 2017, per la seva implicació en el tràfic de set quilos de morfina, i li ha caigut una condemna de vint-i-cinc anys. Al plató del programa hi tenien de convidada la mare de la Fàtima, la Rosario Reyes, que va explicar tot el periple de la seva filla i les gestions que estan duent a terme per aconseguir que, com a mínim, pugui complir la pena a Espanya. Potser el que va costar més de l’entrevista va ser entendre què (o més aviat qui) havia portat la Fàtima a viatjar sola i d’amagat de la seva mare fins a Oman. Quan la Melero li preguntava a la Rosario pels detalls dels fets i de la trucada que rep de la seva filla explicant-li la situació, la mare no va voler ser gaire específica. Vam intuir que algú l'havia enganyada i quan en va ser conscient ja era massa tard. La seva mare admetia que la seva filla havia comès un error greu però que això no podia justificar que la noia es passés vint-i-cinc anys entre reixes a Oman.

El que cridava més l’atenció era el contrast entre aquella història i les imatges de la Fàtima amb les quals el Tot es mou il·lustrava el cas. Eren imatges d’arxiu cedides per la televisió de l'Hospitalet d’abans que la noia patís aquesta circumstància. La redactora Sheila Alen va explicar que la Fàtima tocava a l’Escola Municipal de Música, era membre activa de l’Associació d’Estudiants de la ciutat i de l’Associació Educativa Ítaca. Jugava a softbol i havia sigut la primera presidenta del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya. Segurament, aquest contrast entre un currículum que evidencia tanta sensibilitat amb l’entorn social i les seves circumstàncies actuals era el que afegia impacte al cas. El fet que la seva vida hagués fet un gir tan radical. La Rosario va explicar que a la presó la seva filla havia après a parlar l’àrab i l’anglès perfectament.

És important que la televisió es faci ressò d’aquests casos, perquè sovint la repercussió social és el que estimula que s’accelerin alguns protocols a nivell burocràtic. La Rosario va explicar que havia demanat ajuda al rei Felip VI per carta quan es va assabentar que havia viatjat fins a Oman per donar el condol per la mort del sultà. Al Tot es mou van ensenyar la resposta de la casa reial, en què cordialment redirigien la petició al ministeri d’Exteriors. És per aquest motiu que cal que se sàpiguen aquestes històries, perquè, a part de conèixer el cas de la Fàtima, descobreixes com funcionen determinades institucions i com les amistats amb els països àrabs sembla que s’utilitzen més per posar-se els calers a la butxaca que no pas per atendre les necessitats dels espanyols.

stats