CRÍTICA DE TV

Hipocresia televisiva amb la hidroxicloroquina

'Història d’un assaig', emès a TV3, explicava el procés de la investigació amb la hidroxicloroquina

Fa dues setmanes ja vam parlar en aquesta columna d’ Història d’un assaig, el reportatge emès per TV3 que explicava el procés de la investigació que estan duent a terme els doctors Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet amb la hidroxicloroquina. Estudien si aquest principi actiu és eficaç per frenar la transmissió del covid-19. Fins i tot vam veure com s’incloïen en la investigació àvies de residències. Aquell reportatge no aclaria si existien estudis previs sobre aquesta substància ni si tenia efectes secundaris. Tampoc facilitava els resultats de l’estudi.

Aquest dimarts, catorze dies després d’aquell reportatge, el Telenotícies migdia donava pas a una crònica del corresponsal a Washington Xesco Reverter explicant que Donald Trump s’estava prenent la hidroxicloroquina com a preventiu en contra del criteri del seu metge. Dos treballadors de la Casa Blanca havien donat positiu per covid-19 i Trump va instar el seu doctor a receptar-li aquesta medicació. Reverter explicava que l’Agència de Salut dels EUA havia arribat a la conclusió que la hidroxicloroquina “no només no millorava la salut dels pacients sinó que tenia greus contraindicacions” i s’insistia que Trump se la prenia “malgrat no estar provat que funcioni”. Afegia que es tracta d’una substància que el mateix govern dels Estats Units desaconsella pels riscos que comporta per a la salut.

Al Telenotícies vespre Toni Cruanyes repetia la notícia sobre Donald Trump recordant que “no està demostrat que aquesta substància tingui efectes més positius que negatius davant de la covid-19” i que la comunitat mèdica nord-americana ha demanat a la població que no faci cas de les recomanacions farmacèutiques del president. 

Resulta que ni en el documental sobre l’assaig amb hidroxicloroquina a Catalunya ni en cap de les múltiples entrevistes que s'han fet als seus responsables –que no  són poques– s’ha aprofundit ni en els efectes negatius de la hidroxicloroquina ni en els resultats obtinguts en altres estudis previs. Tampoc vam veure en el reportatge que s’informés sobre els riscos que corrien les persones que hi participaven. 

Ha calgut que Donald Trump, el rei dels disbarats científics, es prengui aquesta pastilleta en un acte aparentment imprudent perquè, ara sí, se’ns llegeixi la lletra petita del prospecte i ens assabentem de les greus conseqüències que pot provocar la hidroxicloroquina. I també dels resultats fallits d’estudis previs en altres països. Allò que fins ara semblava prodigiós i esperançador, quan ho fa Trump és nociu. Un cas clar d’hipocresia informativa en tota regla. A menys que estigui científicament demostrat que el que és dolent per a Trump és beneficiós per a la resta de la humanitat, que també podria ser.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF