CRÍTICA TV

Franco: aquest mort està molt viu

Ja era hora que algun programa compensés la propaganda feixista

Dilluns, a 'El intermedio' de La Sexta, el Wyoming comunicava a l’audiència que el seu programa havia decidit fer una gran obra pel bé del país i acollir el cadàver embalsamat de Franco fins que es trobés un destí per a les despulles. El presentador mostrava a l’audiència una mena de capella ardent: una caixa de morts oberta amb un ninot de cartró pedra que reproduïa la mòmia del dictador. Amb un to greu i respectuós va donar pas al col·laborador Dani Mateo, que va rendir honors al mort. Però, en un excés d’afecte, Mateo va tocar el cos amb fervor i la taula on reposava la caixa es va trencar. La mòmia de Franco rodolava per terra i el col·laborador, espantat, intentava reanimar el dictador, fent-li primer un massatge cardíac i després el boca a boca. L’esquetx va adquirir aires de comèdia esbojarrada però, al capdavall, convertien en literal el que simbòlicament fa setmanes que veiem a les televisions espanyoles: han fet ressuscitar tota mena de nostàlgics del franquisme fent apologia de la dictadura en horari de màxima audiència. Atabalats per l’incident, el Wyoming i Dani Mateo llançaven el ninot a la caixa, però els queia per terra i acabaven executant una mena d’acte de profanació.

No només s’ha lloat el dictador sinó que ens n’han posat imatges als platós com si fos algú honorable

L’endemà, a 'El intermedio', conscients d’haver ofès el sector ultraconservador del país i la resta de simpatitzants, van voler presentar les seves disculpes amb to compungit. Tornaven a tenir muntada la capella ardent i el Wyoming sentenciava: «No podemos permitir que un dictador de primera categoría acabe haciendo la croqueta en un plató de televisión. Esto no es digno de 'El intermedio'». Reapareixia Dani Mateo a portar-li flors però es repetia l’escena. La mòmia de Franco tornava a arrossegar-se per terra i, quan intentaven alçar-la atabalats, li arrancaven els braços.

Tot indica que els esquetxos amb la mòmia de Franco encara els veurem durant uns quants dies. Hi ha qui considerarà aquests esquetxos irreverents o de mal gust, però amb les setmanes que fa que els espectadors suportem el tuf franquista a totes les cadenes, ja era hora que algun programa compensés la propaganda feixista amb un plantejament contundent, provocador i valent. Durant tot l’estiu s’ha insuflat aire al franquisme. No només s’ha lloat el dictador sinó que ens n’han posat imatges als platós com si fos algú honorable. En canvi, s’han eliminat del discurs els horrors que va comportar la dictadura.

Tant per tant, si hem d’aguantar Franco a la televisió i ser testimonis de tota mena d’intents per ressuscitar-lo, que sigui en forma de comèdia estripada. Perquè, fent honor al títol d’aquella exitosa pel·lícula americana dels vuitanta, si alguna cosa ens ha quedat clara aquest estiu és que ‘Aquest mort està molt viu’.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF