CRÍTICA TV

Ferreras amb Pedro Sánchez: simple tràmit

Qui de veritat guanya amb la nova convocatòria d’eleccions és La Sexta

Dijous al vespre, a La Sexta, just després que s’anunciés la nova convocatòria d’eleccions, Antonio García Ferreras entrevistava el president del govern en funcions, Pedro Sánchez. Aquesta vegada no era Ana Pastor qui assumia el cara a cara polític, sinó que, tractant-se del president, García Ferreras ho convertia en una edició especial d''Al rojo vivo'.

L’entrevista es feia a la Sala Tàpies de La Moncloa, on, sobre el blanc de la decoració, hi contrastaven unes obres d’art majestuoses que imprimeixen modernitat a una institució que no ho és tant.

Seguint les dinàmiques d’espectacle polític de la cadena, abans de l’entrevista hi va haver mitja hora de prèvia per escalfar motors i preparar l’audiència, en què María Llapart debatia amb alguns periodistes especialitzats i Ferreras feia el que més li agrada: crear expectativa amb el compte enrere.

L’entrevista, de quaranta-cinc minuts, es va acabar amb el bigoti del president en funcions suant, però més per l’efecte dels focus que de les preguntes

Ferreras li va fer una entrevista correcta. Un parell o tres de girs bons en les repreguntes però un to força magnànim tenint en compte les circumstàncies a què es torna a veure abocat el país. El fracàs estrepitós d’un pacte per formar govern col·loca qualsevol líder en una situació de fragilitat d’arguments molt llaminera per a un periodista. Ferreras la va aprofitar relativament. Va fer preguntes curtes i va deixar que el president en funcions s’esplaiés en les respostes, fins i tot massa en algunes ocasions. Sánchez va actuar ja com un polític en plena campanya anunciant fins i tot mesures del seu programa electoral. Ferreras va demostrar ser ràpid en algunes ocasions. Quan Pedro Sánchez va carregar contra Ada Colau per utilitzar-ho d’argument per no arribar a un acord amb Unides Podem, Ferreras li va recordar: “Però Colau ha pactat amb els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona”. Quan el president en funcions va argumentar els motius pels quals no es refiava del partit de Pablo Iglesias a l’hora d’incorporar-lo en els òrgans de govern, especialment per la seva posició respecte a Catalunya, Ferreras li va recordar que, en canvi, sí que havia acceptat la figura d’Irene Montero com a vicepresidenta: “Per què Irene Montero sí, si pensa el mateix que Pablo Iglesias respecte a Catalunya?” Una vegada més, la resposta quedava diluïda amb una llarga explicació que fugia d’estudi.

Estranyament, quan Pedro Sánchez va admetre que ni ell ni els ciutadans haurien dormit tranquils amb un govern de coalició amb Unides Podem, Ferreras va trigar a reaccionar i no va subratllar l’abast d’aquelles paraules amb l’èmfasi comunicatiu a què ens té acostumats.

L’entrevista, de quaranta-cinc minuts, es va acabar amb el bigoti del president en funcions suant, però més per l’efecte dels focus que de les preguntes. I Ferreras va posar el punt final demanant acollir el futur debat a cinc de la campanya. I és que, qui de veritat guanya amb la nova convocatòria d’eleccions és La Sexta. Poden tornar a desplegar la carpa del seu circ, recuperar el 'pactòmetre' i les llargues hores d’emissió d''Al rojo vivo'. L’entrevista va ser només un primer acte de tràmit per inaugurar l’espectacle preferit de Ferreras: unes noves eleccions. Que comenci l’espectacle.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF