CRÍTICA TV

L’Expedient X dels presos polítics

El desplegament de mitjans d''Espejo público' era digne del rodatge d'una pel·lícula d'acció

Després de l'apagada informativa que hi ha hagut als mitjans espanyols les darreres setmanes del judici al Procés, aquest matí el rebombori tornava als informatius i magazins matinals. El desplegament de mitjans d''Espejo público' era digne del rodatge d'una pel·lícula d'acció, amb un ímpetu, una tensió informativa, pròpia de les situacions excepcionals. Tenien redactors enviats a diferents punts: un a Soto del Real, dos als diferents accessos del Congrés i un altre al Senat. Amb música trepidant, gairebé de 'thriller' policial, ens advertien que excepcionalment hi havia més seguretat que de costum: "Hay una unidad de subsuelo. ¡Este es el nivel de alerta que hay ahora en el Congreso!". El mateix Gabriel Rufián, en una entrevista al carrer, lamentava el rebombori: "Parece que hoy venga Pablo Escobar". Curiosament, el periodista que l'entrevistava va anomenar els nous diputats "presos políticos" per inèrcia a l'acomiadar el representant d'ERC. Finalment es van poder veure les imatges, primer de Romeva i després de Junqueras, Rull, Turull i Sànchez, fent les gestions per recollir les actes. A 'Al rojo vivo' de La Sexta, que comença més tard, comentaven l'anècdota que Junqueras havia coincidit amb Rafael Catalá, el que era ministre de Justícia quan es va iniciar l'operació judicial contra el Procés. A Telecinco, Ana Rosa Quintana valorava la normalitat amb què s'estava desenvolupant tot plegat. Les tres cadenes coincidien a posar en bucle els minuts d'imatges que havien aconseguit de tots els polítics fent els tràmits burocràtics.

Costava d'entendre per què era tan greu no disposar de la imatge dels cotxes entrant al pàrquing del Congrés

Hi va haver un fet, però, que va trastocar els plans dels tres programes: cap televisió va aconseguir la imatge dels cotxes policials entrant els presos al pàrquing del Congrés. Tots els periodistes enviats es mostraven desconcertats perquè es van assabentar que Junqueras, Rull, Turull i Sánchez havien arribat quan ja eren dins. Cap d'ells sabia explicar de quina manera havien accedit al recinte, alguns esbufegaven quan parlaven perquè havien hagut de córrer buscant els cotxes. "Es un 'Expediente X'", admetia Susanna Griso. María Llapart li reconeixia a García Ferreras: "Nos lo hemos comido".

Tenint en compte que la imatge dels diputats i el senador recollint l'acta i fent les gestions eren tan potents, costava d'entendre per què era tan greu no disposar de la imatge dels cotxes entrant al pàrquing del Congrés. Segurament era perquè els cotxes policials són els que escenifiquen més clarament la seva condició de detinguts o, fins i tot, de delinqüents. El discurs a totes les cadenes estatals és que celebraven aquelles imatges perquè eren un símptoma de les fortes garanties democràtiques espanyoles. Cosa que demostra fins a quin punt totes aquestes cadenes han contribuït a normalitzar, setmana rere setmana, que hi hagi representants polítics tancats a la presó.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF