CRÍTICA TV

La gran diferència entre ‘El paisano’ i ‘El foraster’

'El paisano' executa. ‘El foraster’ s’ho passa bé

Fa dues setmanes, La 1 de TVE va estrenar la quarta temporada d' El paisano, l’equivalent a El foraster de TV3. Tot i que el fa la mateixa productora i que s’intenta al màxim mantenir exactament igual el format a nivell de realització, fotografia, estructura i guió, és curiós com el resultat pot ser tan diferent. És obvi que part de l’èxit del programa rau en el tarannà del presentador i clama al cel que la versió espanyola no ha aconseguit trobar el seu Quim Masferrer. El paisano ha tornat amb el seu quart presentador, després de Jorge Chiapella, Eva Hache i Edu Soto. Aquesta vegada la tasca recau sobre Jorge Cadaval, un dels germans que formen el grup humorístic Los Morancos. El resultat es preveu igual de reeixit que en les anteriors edicions. De fet, tot just començar el programa, sentim la veu en off de Cadaval per presentar-se: “ Soy Jorge Cadaval y mi pasión es conocer a personas. Por eso empiezo esta nueva aventura”. Per la manera com diu la frase està clar que ni ell mateix se la creu. És com si l’estigués llegint. I això que la seva passió és conèixer persones no cola. Ni per la seva falta d’entusiasme a l’hora de dir-ho ni pel que demostra quan va amb el micròfon a la mà. Aquest dimecres, el programa visitava Ezcaray, a l’oest de la Rioja, un poble de muntanya de poc més de dos mil habitants. I quan Cadaval arriba a la plaça, s’asseu a la taula d’un bar on hi ha dos homes fent un cafè i els deixa anar: “ ¿Qué tal? ¿Cómo lo llevamos?” Cadaval no sap començar les converses. “ ¿Practicáis algún deporte?”, “ ¿Aquí qué tradiciones hay?”... No hi ha cap mena d’interès a l’hora de conèixer la gent. Cadaval no està pendent de les persones. Està concentrat en anar per feina per treure-se-la de sobre. Es troba una senyora gran que camina sola pel carrer i s’hi acosta disparat. Li posa el micròfon davant de la cara i, tutejant-la, li deixa anar: “ ¡Tu nombre!”, perquè la dona contesti com si hagués anat a una oficina a resoldre un tràmit burocràtic. Cadaval no actua com un foraster que busca el vessant més curiós de la gent de poble per descobrir-ne el tarannà. Cadaval es comporta com un reporter urbanita i tot el que li expliquen li entra per una orella i li surt per l’altra. En el monòleg amb el poble, l’actuació del paisano sembla Los payasos de la tele: “ ¡Caray! ¡Cómo sois los de Ezcaray!” El problema d' El paisano té a veure amb la capacitat del format de transmetre veritat. El foraster, tot i les impostacions emocionals que de tant en tant força en Masferrer, té èxit perquè el presentador comunica (o sap interpretar) autenticitat. S’imbueix del ritme, del tarannà de la gent, observa, i procura adaptar-se al to de cada interlocutor. I, sobretot, no sembla que tingui pressa. El paisano executa. El foraster s’ho passa bé.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF