HISTÒRIES DE LA TELE

‘Dog save The Queen’

El gos Sam va fer el millor regal de Nadal al productor de la BBC Anthony Craxton 

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS

El 25 de desembre del 1958 la reina Elisabet II es disposava a fer el seu segon discurs de Nadal a través de la televisió. L’any anterior, la BBC havia debutat fent arribar per primera vegada a la història el missatge a les pantalles de totes les llars sense problemes. Aquell segon any, però, tot plegat va ser més accidentat.

Anthony Craxton, responsable de producció de la BBC per l’emissió en directe d’aquell discurs, estava allotjat en un hotel de King’s Lynn, una petita ciutat portuària situada al comtat de Norfolk, a l’est d’Anglaterra. Era allà perquè era a només uns vint minuts en cotxe de Sandringham Palace, la residència privada on tradicionalment la família reial britànica celebrava Nadal i des d’on s’emetia el discurs. Amb prou feines hi havia catorze quilòmetres de distància. A les deu del matí, cinc hores abans que la reina fes el seu discurs, Craxton va anar a agafar el seu vehicle per dirigir-se a Sandringham. Duia un maletí amb tots els papers necessaris i un de molt important: la còpia del discurs de la reina amb totes les anotacions televisives importants de l’emissió. No havia conduït ni un quilòmetre quan Craxton es va adonar que s’havia oblidat el maletí al terra del carrer, recolzat a la paret del costat on havia aparcat el cotxe. Craxton, amoïnat, va fer mitja volta i va desfer el camí amb l’esperança que la trobaria al mateix lloc. Però quan va arribar ja no hi era. El productor de la BBC va quedar col·lapsat pel pànic. Acabava de perdre la còpia del discurs de Nadal de la reina d’Anglaterra i les anotacions professionals d’un treball d’equip, clau per a aquell dia.

El productor de la BBC va quedar col·lapsat pel pànic. Acabava de perdre la còpia del discurs de Nadal de la reina d’Anglaterra

Per saber què va passar en aquell interval de temps i com es va produir la desaparició del maletí, cal recórrer al 'Daily Telegraph' de dos dies més tard. El diari explicava l’anècdota i s’havia preocupat de reconstruir la història: més o menys a la mateixa hora que Craxton sortia de l’hotel, un noi de 20 anys anomenat John Harvey, fill de l’amo de la taverna Woolpack de King’s Lynn, passejava el seu gos Sam. En Sam era un poodle, una mena de caniche, un d’aquests gossos d’orelles llargues i pèl arrissat que segles abans era característic de l’aristocràcia i que sovint es portaven als concursos de bellesa canins. En John Harvey el passejava distret per davant del mercat, una zona que sovint s’aprofitava per aparcar-hi cotxes. De sobte va veure que el seu gos ensumava un maletí de pell marró que estava recolzat en una paret. El va obrir i de seguida va veure que la documentació era important: va reconèixer que allò que hi havia dins era una còpia del discurs de la reina plena d’anotacions i paperassa de la BBC. Va decidir entregar-ho a comissaria. I la policia ho va portar de seguida cap a Sandringham Palace, on també havia arribat un Craxton desesperat. Sens dubte, en Sam va salvar el discurs de la reina, però també va fer el millor regal de Nadal al productor de la BBC.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF