Doctor Trilla, segona part
Dimarts al vespre TV3 feia una segona edició del Volem saber, l’especial sobre el coronavirus. Informació de servei per situar l’espectador en el punt que ens trobem tant de la malaltia com de la crisi sanitària que ha generat. La primera edició del Volem saber –emesa el 10 de març, pocs dies abans que es decretés l’estat d’alarma i el confinament– va tenir una audiència de 650.000 espectadors i un 27% de quota de pantalla. L’audiència i el share de l’edició d’aquest dimarts, nou setmanes després, són 378.000 i un 16,5%. Una desescalada de més de 250.000 espectadors que demostra la saturació i esgotament dels ciutadans en matèria de coronavirus.
Amb tot, va ser un bon programa. Útil, pedagògic i aclaridor. L’arrencada amb el gràfic de l’impacte del covid-19 a nivell mundial va ser espectacular. L’especial es va cenyir exclusivament a l’entrevista de Laia Servera al doctor Antoni Trilla. Aquesta vegada la periodista va tractar de vostè el convidat estrella, que, per cert, es va mostrar entusiasmat amb els experiments que va fer el divulgador Pere Renom al plató. Efectivament, la manera com es van il·lustrar algunes recomanacions mèdiques i explicacions científiques va servir per variar una mica la dinàmica més pausada i estàtica del programa. També va estar molt bé que Servera fes referència a l’increment de separació entre butaques i que des de realització es marqués a terra els dos metres de distància entre els interlocutors. La televisió ha de ser exemplar. La idea d’aquest recurs gràfic pot servir de precedent en les pròximes emissions de la cadena a l’hora de mostrar a l’audiència el compliment de la normativa.
L’entrevista de Laia Servera tenia una gran virtut: la preparació exhaustiva del contingut. És a dir, per la manera com la periodista anava estructurant la conversa es feia evident que hi havia hagut un treball previ de guió amb el doctor Trilla per assegurar-se que s’abordaven tots els aspectes importants sobre el coronavirus i que es feia de manera ordenada, sense repetir-se ni descuidar-se d’aspectes clau. Com que Servera i Trilla tenien el control de l’evolució de la conversa de cap a fi, ni una tenia pressa per preguntar ni l’altre la pressió per explicar-ho tot de cop. I això agilitava el diàleg. Sempre eren conscients dels temes de què parlarien més endavant i, per tant, no es reiteraven les explicacions ni es desordenava l’estructura. Periodísticament és un plantejament important. Quan es tracta d’entrevistes en directe amb experts i es vol donar una informació molt clara a l’espectador, aquest control global de la conversa en millora els resultats.
Com ja va advertir Servera al principi, continuen quedant interrogants per resoldre. De fet, el mateix Trilla en algunes respostes ho va fer evident, quan amb una sinceritat indubtable precedia alguna contestació d'“Aquí tenim un lio” o “És un lio, però és el que tenim”. La prova irrefutable que, segurament, no serà l’última edició del Volem saber perquè encara cal saber-ne més.
