Descansa en pau, Xavier Domènech

Per uns moments vam pensar que el líder d’En Comú Podem s’havia mort

El problema de convertir la política en entreteniment és que el relat se’t pot escapar de les mans. La necessitat de farcir hores de televisió amb xerrameca per passar la tarda pot comportar que acabis traient les notícies del seu context i donant-hi un to hiperbòlic. Dimarts a la tarda ho vam experimentar al 'Tot es mou' de TV3, abordant el cas de Xavier Domènech i la seva decisió de deixar la política. Per uns moments vam pensar que el líder d’En Comú Podem s’havia mort. En el magazín de tarda, la periodista Sheila Alen i l’escriptor Genís Sinca van repassar, amb cura i amb molta profunditat, la trajectòria personal i política de Xavier Domènech. Van posar una foto d’Instagram on sortia amb el seu fill, van recordar que el 2015 s’havia casat, que la seva mare és llibretera a Sabadell i fins i tot van fer sonar la seva cançó preferida. També repassaven imatges d’arxiu: “Veiem aquestes, que són unes imatges molt boniques....”, i ens mostraven el Domènech més jove en uns refugis subterranis de la Guerra Civil. També imatges emotives del polític, plorant commogut en una manifestació per demanar la llibertat dels presos polítics: “És un home que plora. La humanitat sincera”. El rètol en pantalla que contextualitzava el tema era “Adeu de Xavier Domènech” i com que el to de l’exposició cada vegada s’anava tornant més entranyable i traspuava una certa nostàlgia (induïda a l’espectador potser per una melodia suau que sonava de fons) agafava to d’obituari i fins i tot van acabar parlant en passat. Recordaven el comiat amb “la carta que va fer ell mateix” i que semblava ja un missatge pòstum.

La companya de partit de Domènech va dir: “Primer, moltes gràcies pel reportatge que li heu fet i tal, però... que el Xavi està viu, eh!"

Igual que van posar unes imatges del polític a l’inici del seu lideratge polític on Domènech explicava sorprès que no entenia que un company li hagués demanat una foto si feia anys que es coneixien, aquell aprofundiment televisiu en Domènech era insòlit perquè, mentre ha estat en actiu, la seva figura mai ha acaparat tants minuts d’anàlisi ni ha convidat a tanta curiositat a nivell personal.
El to, entre afectuós i transcendent, va provocar una situació còmica que delatava el melodrama. Quan l’Helena Garcia Melero va connectar amb Lucía Martín, portaveu al Congrés d’En Comú Podem, la companya de Domènech va dir: “Primer, moltes gràcies pel reportatge que li heu fet i tal, però... que el Xavi està viu, eh! Que per un moment semblava que li hagués passat alguna cosa. Que el Xavi està viu, val? Està viu i torna a la universitat, val?”

Descansa en pau, Xavier Domènech. Descansa perquè ara que ja no et dediques professionalment a la política, ara que has passat a millor vida, se t’obren les portes del paradís: sempre podràs fer de tertulià i sabràs què és guanyar-se’ls descansat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF