CRÍTICA DE TV

Cruanyes al Clínic

Tot el programa va funcionar com un engranatge perfecte, amb reportatges àgils, amb sensibilitat

Dijous al vespre el Telenotícies va assumir una edició especial en què la informació es va dur a terme des de diferents hospitals de Catalunya. Toni Cruanyes va presentar l’informatiu des de davant del Clínic de Barcelona i al llarg de l’emissió va connectar en directe amb la Vall d’Hebron, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Arnau de Vilanova de Lleida, el Trueta de Girona i l’Hospital de Cerdanya de Puigcerdà. El periodista ho va explicar com un “exercici de transparència de cara a la ciutadania”. Durant setmanes, l’accés dels mitjans de comunicació als hospitals ha sigut impossible per raons sanitàries i, per tant, ara que la saturació ha disminuït, el Telenotícies va voler mostrar de més a prop als ciutadans com ha sigut, a nivell mèdic, la gestió hospitalària d’aquesta crisi.

L’esdeveniment televisiu va permetre un fet noticiable paral·lel: que darrere de Cruanyes hi apareguessin un grup de metges manifestant-se i reclamant una millora salarial. El presentador ho va incloure en la seva introducció a l’hora de referir-se a tot el personal sanitari: “Sentirem la seva veu... que l’estem sentint també ara, en aquests moments”, va dir girant-se per ensenyar-ho als espectadors. I va especificar quina era la seva reclamació i com, més endavant, n’informarien detalladament.

Des de cada hospital, diferents periodistes van aprofundir de manera molt acurada en les circumstàncies no només d’aquell centre sinó també del seu àmbit geogràfic. A la Vall d’Hebron es va donar pas a un vídeo que Cruanyes va batejar com “la pel·lícula de la gestió mèdica”, un reportatge impecable i molt emocionant. Va ser el primer exemple de molts que vam veure en aquell Telenotícies. Va ser un programa intens, molt exhaustiu per la manera com es va donar veu a un ventall de professionals amplíssim, fins i tot d’alguns col·lectius que tot i fer tasques essencials no han tingut tanta repercussió mediàtica durant aquesta crisi. A més, s’abordava la seva situació no només des d’un punt de vista professional sinó també del que significava la seva implicació personal i psicològica en els esdeveniments. Cruanyes també va accedir a l’interior del Clínic per dur-hi a terme entrevistes i mostrar algunes de les àrees on s’ha treballat. Tampoc es van oblidar de les residències geriàtriques. El Telenotícies va fer una “mirada plural”, com va dir Cruanyes, a les conseqüències del coronavirus, tant des del rigor periodístic com tenint en compte els aspectes més emocionals d’aquesta pandèmia. Tot el programa va funcionar com un engranatge perfecte, amb reportatges àgils, amb sensibilitat i, sobretot, amb la transcendència i el respecte que exigeix una situació tan greu com la que s’ha viscut. Quan d’aquí vint, trenta, quaranta o cinquanta anys es recorri als arxius per entendre la dimensió del covid-19, aquest Telenotícies serà, segurament, un document clau per deixar constància de l’abast i la gestió de la crisi del coronavirus a Catalunya. 

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF