27/02/2020

El coronavirus explicat als nens (i als adults)

2 min

Dimecres l’Info K, l’informatiu per nens del Super3, feia un programa especial dedicat al coronavirus per aclarir-los, sobretot, la dimensió real d’aquesta malaltia i l’actitud que han de tenir a l’hora de fer-hi front. El punt de partida era la por, tenint en compte la possibilitat que la canalla hagi observat els adults parlant-ne amb alarma o temor i això hagi pogut generar certa intranquil·litat en els més sensibles. Per això, l’informatiu començava amb la figura de Roger Ballescà, a qui presentaven com un “expert en emocions”. L’existència d’aquest càrrec en un programa infantil és sensacional, perquè massa sovint el que els costa més de gestionar no és la informació sinó tot el que provoca i remou psicològicament aquesta informació i que és més difícil d’explicar. L’expert en emocions, doncs, diferenciava el sentiment de por quan aquesta por està justificada davant d’un perill (la por positiva i necessària) i quan és més irracional, fruit de circumstàncies que a vegades no sabem explicar o no tenen una causa real. A partir d’aquí, el programa feia un reportatge amb l’ajuda d’un mapa gràfic d’idees en què s’oferia informació sobre els virus en general, el coronavirus en concret, els seus símptomes i la possible gravetat d’aquesta malaltia. Especificava quina és la situació a Catalunya i oferia la possibilitat d’aprendre paraules noves. Qui no es conforma és perquè no vol. Conceptes com confinament, incubació o quarantena servien per ajudar a ampliar el vocabulari dels menuts. Finalment explicaven consells de prevenció i l’ús innecessari de mascaretes al carrer. Això sí, recordaven que si veien personal mèdic que en portaven als hospitals no s’espantessin perquè ells sí que estaven obligats a dur-les per no encomanar-se de possibles malalts que visitessin. Més clar impossible. Una explicació del coronavirus adequada per als nens i òptima per als adults.

És important que la televisió pública ofereixi aquesta alternativa, no només als nens sinó a les famílies i les escoles a qui agrada assumir el repte de parlar a la canalla del que passa al món. El periodisme televisiu ha acabat provocant tant soroll mediàtic al voltant de la malaltia, tant d'alarmisme i imatges que transmeten sensació de perill imminent, que s’acaba produint la paradoxa que, al recuperar la notícia del coronavirus d’un informatiu infantil, tot sembla adquirir, dins del lògic estat d’alerta, una mica més de sensatesa.

L’element determinant en l’Info K era l’ús de dibuixos per explicar la notícia. Es fa servir per mantenir l’atenció dels nens, però el cert és que la manca d’imatges d’arxiu de gent amb mascaretes pel carrer i en els hospitals rebaixa la sensació de catàstrofe i la percepció del perill. I és que segurament la iconografia que envolta una epidèmia és el que acaba estimulant la imaginació més catastrofista. Potser com que la contaminació a les grans ciutats o el colesterol, per exemple, no tenen associada una imatge tan contundent de la malaltia sobre les persones, costa més conscienciar la població del risc que comporten.

stats