Un concurs per a TV3

TV3 està perdent una audiència que seria possible que hi connectés

Gairebé cada dia, dins del rànquing dels programes més vistos a Catalunya, hi apareix ‘¡Boom!’, d’Antena 3. Sovint se situa entre els dotze primers i hi ha dies que ha aconseguit accedir al ‘top five’. La mitjana d’audiència ronda els 250.000 espectadors, aproximadament, però hi ha hagut dies del mes de juny i juliol que ha superat els 300.000 i fins i tot ha aconseguit 370.000 espectadors i un 17,8% de quota de pantalla. Generalment, fins i tot supera l’exitós ‘Està passant’ de TV3 del Toni Soler, que el fan a la mateixa hora. ‘¡Boom!’ és un concurs de cultura general força convencional. Dos equips de quatre persones competeixen entre ells contestant preguntes. Han d’anar descartant respostes errònies de cada qüestió a mesura que van tallant els cables d’una suposada bomba fins a quedar-se amb la resposta correcta. Si tallen el cable equivocat, la bomba esclata i els esquitxa amb una mena de pols de colors. El presenta Juanra Bonet i té una durada aproximada d’una hora. Té ritme (menys quan es dona conversa als concursants sobre qüestions personals i la seva vida laboral) i permet a l’audiència jugar des de casa endevinant preguntes més o menys assequibles, semblants a les del joc del Trivial.

L’èxit d’aquest programa entre l’audiència de Catalunya demostra que a TV3, en algun lloc de la graella, hi falta un concurs. La gent té ganes de veure aquest tipus d’entreteniment. Amb el final d’'El gran dictat', TV3 va intentar el fallit 'Tot o res'. Però per plantejament televisiu, per les dinàmiques del joc i la poca audiència, se’l van carregar, i el concurs va fer honor al seu nom i es va quedar en no-res. Des d’aleshores la televisió pública no té concurs i és obvi que està perdent una audiència que seria possible que hi connectés. Ja s’entén que la situació econòmica de la cadena és dramàtica. Però potser aconseguiríem, per fi, veure algun programa una mica diferent, perquè últimament tots s’assemblen una mica massa entre ells. A TV3 estem abusant d’una tendència, pel que fa als continguts, una mica repetitiva i, sobretot, centrada en la selecció d’hores gravades i la xerrada espontània amb tota mena de persones. Estem saturats de veure presentadors dins dels cotxes, voltant per Catalunya i el món. Potser ja és hora que admetem que estem entrant a les cases de la gent per sobre de les nostres possibilitats. I que estem centrant tot l’interès en les vides de persones anònimes o dels mateixos famosos de torn. Tothom és molt bona persona, té moltes anècdotes per explicar, ha fet grans reflexions vitals, la saviesa és allà on menys t’ho esperes i el món és meravellós, però potser ja n’hi ha prou. l el mateix amb les tertúlies: en comptes d’arreplegar els més espavilats i vehements de Twitter per dinamitzar tertúlies, estaria bé que TV3 demostrés que és capaç d’idear un format treballat, eficaç, àgil i amb ganxo com ho va ser en el seu moment 'El gran dictat'.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF