CRÍTICA DE TV

El calaix de sastre de l’economia

'L’endemà. L’economia contagiada’ tenia el repte d’abordar múltiples qüestions en una única edició

Diumenge al vespre TV3 va emetre L’endemà. L’economia contagiada, l’especial presentat per Raquel Sans que analitzava la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus. El més destacat del programa van ser els convidats. Més enllà de buscar els habituals experts d’economia que ostenten títols i càtedres, van recórrer a responsables reals de la gestió. La presència del president de CaixaBank, Jordi Gual, resultava insòlita en un plató de televisió tal com li va apuntar la presentadora. També l’economista Carme Trilla, col·laboradora de Càritas i experta en habitatge i polítiques públiques, o Joan Font, director general del grup Bon Preu per abordar qüestions que tenien a veure amb el consum. Els reportatges, especialment el d’Albert Closas per arrencar el programa, no només posaven de relleu múltiples aspectes de l’economia sinó que tenien un fil conductor, de guió i realització, atractiu i sòlid. Hi havia cura pel grafisme, especialment amb les explicacions d’Esther Ortega sobre les conseqüències de la crisi en els diferents sectors professionals. El vessant més divulgatiu amb Francesc Serra i les boles de realitat virtual per explicar la relació entre el deute públic d’Espanya i la mida de l’economia, el PIB, va ser excel·lent. Televisió pura, que aprofitava l’element visual per aconseguir aclarir a l’audiència conceptes que sovint són tan eteris com complexos. Les cròniques finals en clau econòmica dels corresponsals Francesc Canals des de la Xina, Oriol Serra des d’Alemanya i Xesco Reverter des dels Estats Units eren impecables, amenes i amb una lloable capacitat de síntesi per concentrar grans qüestions econòmiques en pocs minuts.

Visualment, L’endemà. L’economia contagiada quedava vinculat als anteriors especials de caire més científic sobre el coronavirus. Aquesta vegada tampoc ens vam estalviar els travellings de càmera que, tot i la seva indubtable majestuositat, en algun moment són excessius. Un petit detall cridava l’atenció i delatava la fragilitat dels dies que vivim: els gots d’aigua de sobre la taula eren de cartró. Les precaucions sanitàries han fet abandonar el vidre i optar per materials d'un sol ús. 

Curiosament, el president de CaixaBank va ser qui va intentar aportar una pàtina més esperançadora en una emissió de to pessimista. L’endemà. L’economia contagiada tenia el repte d’abordar múltiples qüestions en una única edició. Potser aquest era el problema. L’economia és tan transversal que potser més que un sol programa demana més edicions i especialització per poder aprofundir en cadascun dels aspectes: les famílies sense recursos, el comerç, el turisme, l’habitatge... El programa va servir com a calaix de sastre per posar de relleu la importància d’aquest àmbit, però en els pròxims mesos la televisió pública haurà de trobar la manera d’explicar remeis per curar aquesta economia contagiada.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF