On és el periodisme, García Ferreras?
Aquesta setmana el diari 'Público' ha aconseguit l’exclusiva de l’estiu: les relacions que van existir entre el CNI i l’imam de Ripoll fins poques setmanes abans dels atemptats del 17 d’agost. El van tenir com a confident, tenien els mòbils dels terroristes intervinguts fins cinc dies abans dels atemptats, els van seguir els passos gràcies a l’escolta de les seves converses i tenien controlat el seu rastre a internet. És més, 'Público' ha informat de com el CNI va avalar Es-Satty perquè es convertís en imam de Ripoll.
La notícia clama dimissions i deixa al descobert tots els responsables polítics. Però també els grans mitjans de comunicació espanyols. On és el periodisme, Antonio García Ferreras? L’home ultramotivat que flaira qualsevol notícia i la converteix en un tsunami televisiu ara es fa el despistat. Ni tan sols en la seva entrevista al president Pedro Sánchez ha gosat preguntar-li per aquest assumpte. És un dels ridículs més majúsculs del periodista de La Sexta. Entre les seves bones relacions amb Florentino Pérez i Eduardo Inda, la seva negativa a emetre el documental ‘Les clavegueres d’Interior’ i ara això, la independència de què presumeix cada vegada fa més riure i el posa més en evidència.
La Sexta no s’ha fet ressò en cap moment, ni als seus informatius, ni a 'Al rojo vivo' ni al magazín d’actualitat ‘Más vale tarde’, de les exclusives aconseguides per 'Público'.
Quan hi va haver els atemptats a Barcelona i Cambrils, García Ferreras va tornar de vacances corrents per instal·lar el campament base a Barcelona aquella mateixa matinada. Ara, de cop, l’atemptat ha deixat d’interessar-li. Poques hores després de l’atemptat, amb la ciutadania en plena commoció i amb la por que un dels terroristes encara estava desaparegut, els dos grans grups mediàtics, Atresmedia i Mediaset, van posar en marxa la maquinària per qüestionar la feina i professionalitat dels Mossos. El 31 d’agost del 2017, la manera com Antonio García Ferreras va sortir al rescat d’'El Periódico', dient que a ell també li constava aquella informació, va ser escandalosa. Acusaven els Mossos de minimitzar una alerta de la CIA sobre un pla jihadista per atemptar a les zones turístiques de Barcelona. García Ferreras va utilitzar les paraules ‘mentir’ i ‘ocultar’ per assenyalar les conductes de Trapero, Forn i Puigdemont. Va dir que el paper de Puigdemont li recordava el del PP després dels atemptats de l’11-M. Ferreras va justificar les manipulacions visuals i les patinades tipogràfiques i ortogràfiques del document d''El Periódico'. Però no va citar ni una sola font. Totes eren secretes i indefinides. ¿I ara què, García Ferreras? ¿On són les seves inquietuds per descobrir les negligències vinculades als atemptats del 17-A?. Si l’exclusiva de 'Publico' hagués assenyalat els Mossos, el crit de '¡Más periodismo!' ja hauria retronat des de La Sexta.
