Alfonso Arusitys
Crítica de teleLa Sexta ha substituït la franja matinal de crims sanguinaris enllaunats per l’emissió en directe de l’'Arusitys' d’Alfons Arús. El programa ha reaparegut a nivell estatal amb poques diferències respecte a 8TV. Ha canviat l’hora d’emissió, l’idioma, el decorat i la ‘s’ en el títol del programa en comptes de la ‘c’. Arús ha definit el format com un ‘humorning show’ que arrenca a dos quarts de vuit del matí i s’allarga fins a les onze. Aquesta aposta per l’humor matinal a la televisió no té precedents i té clares influències formals dels ‘morning shows’ radiofònics. 'Arusitys' combina informació de servei (el temps, el trànsit i els titulars principals) amb entreteniment, que és l’essència del programa. La informació de servei és secundària i, justament, s’oblida del més important: l’hora en pantalla, que és el que necessiten els espectadors matiners. A mesura que avança 'Arusitys' tot queda envaït per imatges de fenòmens meteorològics extrems, vídeos d’atropellaments, patacades i accidents de trànsit espectaculars. En la seva línia habitual i potser com a herència d’aquell ‘Vídeos de primera’, Arús continua sent el mestre de l’impacte servint amb el seu somriure publicitari tota mena de trompades, vídeos d’animals i imatges domèstiques divertides. Ho fa amb un ritme i una capacitat de repartir joc que, segurament, és part del secret del seu èxit. 'Arusitys' és una màquina perfectament greixada per nodrir l’audiència d’una quantitat ingent d’imatges intranscendents, notícies frívoles, webcams, fotografies de famosos, accidents i erupcions volcàniques a velocitat de metralleta. Bona part de les seccions mantenen el joc de paraules tan característic de la factoria Arús: 'Protagoninstas' (fotos d’Instagram de famosos), 'L.A. Rusitis' (connexió amb Los Angeles) o la incombustible 'Teletúlia', que ha de tirar de plataformes de pagament i canals de la TDT. Arús, a Atresmedia, ha de renunciar al material que genera Mediaset. És possible que, en aquest àmbit, 'Arusitys' i 'Zapeando' es trepitgin continguts.
El millor moment de l’estrena de dilluns va arribar quan faltaven quaranta minuts per acabar el programa. L’Angie Cárdenas no era conscient que estava en pantalla i la vam poder observar com corregia una col·laboradora que acabava de dir "Alfons" al presentador. Li vam llegir els llavis quan vocalitzava: “Al-fon-SO. No Al-fons. Al-fon-SO”. Per descomptat, cadascú és lliure de dir-se com vulgui i a catalanitzar o castellanitzar el seu nom quan ho consideri oportú, només faltaria. Però han estat 16 anys dient-li Alfons i costa canviar els hàbits. És obvi que l’Angie pateix per deixar rastres de catalanitat en un format estatal que s’emet des de Barcelona. Que estigui tranquil·la si torna a passar: Josep Pedrerol i Jordi Évole funcionen la mar de bé a La Sexta sense que el nom els perjudiqui. Ara bé, la imatge de l’Angie era digna de formar part d'‘El gambazo’, la secció de ficades de pota del programa. Dimarts no la van incloure. Que estrany...
