La llufa mediàtica
TV3 aquest estiu ens amenitza l'accés al Telenotícies amb la terrible penitència del Just for laughs , els gags que fan brometes amb càmera oculta. La producció canadenca deu estar molt bé de preu, perquè fins i tot te la posen a l'avió i en alguna empresa d'autocars per alleugerir el trajecte. És, aparentment, una bona solució, perquè no fan falta paraules, és curt, fàcil d'entendre, blanc, intranscendent i suposadament fa riure.
Des de fa anys, Just for laughs és un comodí útil a la cadena per quadrar graelles: deu minutets que sobren abans d'una emissió en directe, vint minutets que es poden aprofitar d'una altra connexió que ha acabat abans d'hora...
Les innocentades sempre han tingut èxit a la televisió, sobretot si les víctimes són celebritats. La llufa mediàtica que permet fer escarni del desgraciat de torn que passa pel carrer sembla que enganxa. I l'espectador, reconfortat a la seva butaca, s'enfot de com els vianants cauen de quatre grapes en les bromes i situacions absurdes que planteja el programa. Com més s'espanti la gent que hi participa (a la força), millor. Poden fer creure als vianants que els està a punt d'atropellar un cotxe o que els ataca una serp verinosa mentre creuen un parc. Però també poden acusar víctimes innocents d'haver robat un rellotge que prèviament els han posat a la bossa o, en el súmmum de la crueltat, culpar gent amable que s'ofereix a vigilar un paquet que són els responsables del segrest d'un nen desaparegut. Quina gràcia. Només per riure.
La injustícia i l'acolloniment d'altri ens hauria de fer riure, però aquest bucle diari de la brometa pesada s'acaba fent odiós. La musiqueta simpàtica de piano t'acaba martellejant el cervell i als que fan les males passades els trobes directament uns imbècils que s'aprofiten de la bona fe de les persones. La innocentada s'acaba convertint en l'estupidesa d'uns espavilats, els riures enllaunats en cruels, la idea enginyosa en putada i el programa en insuportable.
