La llibreta secreta del Procés
Dimarts al matí els magazins matinals s’endinsaven en un nou element que ha irromput molt oportunament en la campanya electoral: la Moleskine de Josep Maria Jové, el número dos de Junqueras a la conselleria d’Economia. La llibreta s’ha convertit en una mena de butxaca de Doraemon: allà dins hi ha de tot. A Al rojo vivo fins i tot van fer un croquis de la llibreta per fer-la més explicativa a l’audiència. Van dissenyar les pàgines de tal manera que els titulars més rellevants del text semblessin un d’aquells tutorials animats que corren per YouTube. Antonio García Ferreras no parava de fer referència a “la Moleskine de Jové”, i convertia així la marca selecta de llibretes en un genèric imprescindible per prendre apunts.
Els col·laboradors d’Al rojo vivo donaven una clara importància a la llibreta de Jové “porque se ve que el Proceso es una mentira y que la guerra entre Puigdemont i Junqueras viene de lejos”. Certament, sobre el contingut de la llibreta n’hi ha per sucar-hi pa, i els apunts van ser utilitzats televisivament per demostrar el joc de contrastos: fins a quin punt estava a anys llum el que ens deien els líders del Procés públicament del que pretenien en secret a les reunions.
Ara bé, com passa en totes les tertúlies televisives (de qualsevol cadena), el contingut de “la Moleskine de Jové” va començar tenint una rellevància periodística indubtable i atrapava poderosament a la pantalla descobrir-ne a poc a poc els textos. Feia més gràcia, a més, quan a la llibreta s’hi evidenciava un ús del llenguatge excessivament col·loquial impropi del registre formal dels polítics. Descobrir que privadament parlaven del Procés acompanyant-ho de conceptes com “marrons” i “merda” també és molt llaminer per a l’espectador. Ara bé, una cosa és la dimensió informativa que té el contingut de “la Moleskine de Jové” i l’altra és que s’acabi convertint en una prova judicial per asseure més gent al banc dels acusats. I aquí es tornava a caure en el discurs de sempre: igual que el llibre de comptes del PP, semblava que cada nom propi fos una nova detenció, que cada mentida que ens han dit sobre el Procés impliqués un nou delicte.
Esperem que algun editor espavilat reprodueixi íntegrament “la Moleskine de Jové”, pàgina a pàgina, fins i tot amb la clàssica cinta vermella de la llibreta, perquè es convertirà en un bestseller.
El que queda clar és que per als espectadors que fins ara no coneixien la marca Moleskine, la jornada televisiva va suposar l’anunci gratuït més flagrant abans de Nadal. Els de Miquel Rius es deuen estar estirant els cabells, lamentant que no s’utilitzés un dels seus dissenys per prendre els apunts secrets del Procés. Ja poden estar-ne enviant unes quantes cap a Brussel·les per publicitar la marca catalana a nivell europeu.
